27 de juliol de 2013
27.07.2013

No només el maquinista

27.07.2013 | 07:45
No només el maquinista

"Tothom pot tenir un mal moment, però no és el mateix si té entre mans un tricicle o un tren"

"Som humans, som humans", anava dient el maquinista de l'Alvia després de l'esborronador descarrilament de Santiago. És veritat: només es tracta d'un ésser humà, i els humans cometem errors. No és una excusa, ni un motiu per eludir les responsabilitats a les quals s'hagi d'enfrontar, però és una dada. La fal·libilitat de les persones és una dada comprovada que ha de ser tinguda sempre en compte, i fins i tot planificada. Tothom pot tenir un mal moment, un mal dia, una distracció, un defalliment, un sobtat atac de bogeria, el que sigui, i tot el que tingui entre mans es veurà afectat. Però no és el mateix si té entre mans un tricicle o un tren amb més de dos-cents passatgers i que circula a més de dos-cents quilòmetres per hora. Tanta gent a tanta velocitat converteixen la tasca del maquinista en especialment crítica, i sabent com sabem que és tan humà com qualsevol, l'esmentada tasca ha de ser envoltada de poderosos mecanismes de prevenció i salvació de mals moments. Per si de cas.
No sembla que es donessin, o no en la suficient mesura, en l'accident gallec. Es dedueix dels fets: per fer el revolt fatídic a la velocitat que el va fer, el tren va haver d'ignorar molt abans la conveniència de començar a reduir la velocitat. Un Alvia no es frena en uns segons. Això ho fan els combois de metro, que estan dissenyats per a acceleracions i desceleracions poderoses a canvi d'una escassa punta de velocitat. Els grans trens fan justament el contrari. Arriben a grans velocitats però necessiten diversos quilòmetres per arribar-hi i, després, altres tants per reduir-la. Per tant, és possible detectar, amb una certa antelació, que no s'arribarà a un punt delicat a la velocitat necessària, i corregir la maniobra. Però per a això han d'existir mecanismes de detecció i de resposta que contemplin les hipòtesis d'una errada total del maquinista i li donin respostes expeditives. No n'hi ha prou amb llumenetes que avisin de l'excés de velocitat: algú o alguna cosa ha de frenar el tren si l'home no el frena. Almenys, en un tren amb més de dos-cents passatgers que supera els dos-cents quilòmetres per hora. L'absència d'aquests mecanismes també seria causa del mal causat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema