Els familiars de les víctimes del descarrilament d'un tren Alvia a Santiago de Compostel·la van començar a acomiadar-se dels seus morts, en una jornada en què la Policia Científica va reduir la xifra de morts a 78, tres d'ells encara sense identificar. No obstant això, es tracta d'una xifra provisional, segons va puntualitzar el president del Tribunal Superior de Justícia de Galícia, Miguel Ángel Cadenas, perquè els forenses i els investigadors estudien tres restes humanes recollides al lloc del tren sinistrat, fet pel qual el nombre de morts podria variar.

El comissari en cap de la Unitat Central de Coordinació de la Policia Científica, Antonio del Amo, va explicar que, encara que dijous es va informar de 80 morts, les identificacions han determinat que de moment són 78, ja que es tracta d'una tasca complexa en la qual es pot considerar que algunes restes humanes conformen un cadàver o que poden pertànyer a un altre identificat prèviament.

Pel que fa al nombre de ferits, 81 persones romanen encara ingressades; d'elles, 28 adults i 3 nens en estat crític, segons van informar el vicepresident de la Xunta i conseller de Presidència, Alfonso Rueda, i la titular de Sanitat, Rocío Mosquera. Dels ingressats, 31 són gallecs, 38 d'altres comunitats autònomes i 8 d'altres nacionalitats (Argentina, Colòmbia, Perú, Estats Units i Regne Unit), mentre que de 4 d'ells no s'ha pogut confirmar la seva procedència perquè segueixen en coma.

Els Prínceps d'Astúries es van desplaçar fins a la capital gallega per visitar els ferits, després que dijous fessin el mateix els Reis.

Als familiars dels morts i als ferits en l'accident, la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, els va prometre que "no estaran sols" i els va assegurar que l'Executiu no estalviarà esforços en tot el que li correspon.

Ahir ja van rebre sepultura algunes de les víctimes mortals mentre se succeeixen els homenatges, i dos dies després de la tragèdia no cessen les mostres de solidaritat. Per exemple, s'ha conegut que més de 80 famílies han pogut allotjar-se gratis en algun dels hotels de Santiago gràcies a la iniciativa del "banc d'habitacions" posada en marxa pels empresaris hostalers de la ciutat.

Així, dos dies després de la tragèdia, la majoria dels familiars de les víctimes mortals d'aquest accident van afrontar el dur moment d'emportar-se els seus morts, però algunes encara van patir la pitjor de les esperes: la de la identificació. El Cersia és un impersonal edifici propietat de l'Ajuntament compostel·là, que gairebé no és conegut pels habitants d'aquesta ciutat, que fins ara acollia activitats de les àrees de promoció econòmica, ocupació i turisme, i comptava també amb un registre municipal.

Des de dijous a la nit, aquest lloc ha estat la trista sala d'espera dels familiars i amics dels morts en el descarrilament, desenes de persones que han esperat, i algunes encara segueixen fent-ho, la confirmació de la pèrdua d'un ésser estimat.

Al matí, eren encara tretze les famílies que ocupaven la planta baixa de l'edifici esperant notícies, encara que a poc a poc la xifra va anar disminuint fins a tres.

Agents de la Policia Nacional custodiaven l'entrada perquè no entrés cap mitjà de comunicació, mentre les càmeres de fotos i televisió romanien a l'espera. Darrere, ambulàncies i vehicles policials i de protecció civil van anar aparcant en línia davant de la façana guardant així -conscientment o inconscient- la intimitat dels que s'esperaven allà.

Al rebedor de l'edifici, voluntaris de la Creu Roja rebien amb extrema cura i respecte tothom qui entrava i li preguntaven si era familiar. Mentrestant, els familiars i amics es repartien asseguts dins o a l'exterior, on s'han instal·lat dos mòduls de cadires on poden fumar asseguts.

La tasca dels psicòlegs

A la planta baixa del Cersia, hi ha nombrosos cubicles que normalment s'utilitzen com a "viver d'empreses" -per assessorar emprenedors- i que ara han servit perquè els psicòlegs i especialistes informessin els familiars amb una mica de privacitat.

Era constant el pas de funcionaris de l'Ajuntament -inclòs algun regidor- voluntaris o psicòlegs, com també ho va ser l'atenció als que patien l'espera. I és que es podia apreciar clarament la preocupació general per garantir, si això és possible en aquests moments, el benestar comú.

"Senzillament els acompa?nyem", explicava Jorge Carballido, psicòleg de l'Ajuntament que fa dos dies que està allà ajudant, com tots, en el que pot, i que va confessar estar sorprès per l'enteresa que està mostrant tota aquesta gent. Segons explicava, els familiars escolten pacientment el que els diuen els responsables i entenen que aquest procés pot ser complicat, i que és preferible esperar, sempre que això suposi la identificació "al cent per cent".

Aquest especialista, que treballa habitualment amb drogodependents, assegura que quan es tracta d'ajudar "els principis bàsics són els mateixos", va assenyalar, en qualsevol cas, que el consol més gran se'l donen els familiars entre ells. Els professionals, va dir, estan allà en segon terme, per a quan facin falta.