La infanta Cristina ha estat imputada novament pel jutge instructor del cas Nóos, José Castro, perquè aclareixi si va participar en presumptes delictes de frau fiscal com a copropietària de la societat Aizoon i si va blanquejar mitjançant despeses privades fons públics obtinguts de forma il·lícita pel seu marit, Iñaki Urdangarin. Castro, que ha citat la filla menor del Rei perquè comparegui als jutjats de Palma el 8 de març a les deu del matí, ja la va imputar l'abril de l'any passat, encara que finalment l'Audiència Provincial va revocar aquesta decisió després de recórrer-la la Fiscalia Anticorrupció, que també s'hi oposa ara.
La imputació pels presumptes delictes fiscals i de blanqueig de capitals és fruit de la investigació iniciada pel jutge després que, a la interlocutòria en què va anul·lar la primera imputació, l'Audiència de Palma apuntés que no s'havien analitzat prou aquestes possibles infraccions penals.
Després de conèixer-se la decisió de Castro, argumentada en una resolució de 227 pàgines, un dels advocats de la infanta, Miquel Roca, va anunciar que recorrerà contra la imputació davant el tribunal provincial per considerar que "no té fonament". L'expolític es va mostrar "absolutament i plena" convençut de la innocència de la infanta Cristina i va expressar la seva seguretat en que "la justícia és igual per a tots".
En la interlocutòria, el jutge José Castro manté que la duquessa de Palma va permetre que Aizoon, la societat que compartia al 50% amb Iñaki Urdangarin, "servís de bastida imprescindible per a la comissió de delictes fiscals", i defensa que és la seva obligació aclarir completament els fets, fet pel qual "a ningú no hauria d'escandalitzar que es pretengui formular-li preguntes sobre això".
Explica que les dades recollides en la instrucció posen de manifest, com va declarar el notari que va donar fe de la constitució d'Aizoon, que la Infanta participava a l'entitat a manera d'"escut davant Hisenda".
Després de detallar les despeses personals, moltes d'elles per a la reforma del seu habitatge, que la duquessa de Palma podria haver dut a terme amb fons de la seva empresa no declarats al fisc, el jutge defensa que suposar que desconeixia d'on procedien aquests diners, "i que per això no valdria la pena preguntar-li, no és correcte".
"Els delictes contra la Hisenda Pública que s'imputen a Iñaki Urdangarin Liebaert difícilment es podrien haver comès sense, almenys, el coneixement i aquiescència de la seva dona, per molt que de cara als tercers indiciàriament mantingués una actitud pròpia de qui mira cap a una altra banda", argumenta.
Per a l'instructor, hi ha indicis que l'empresa de la parella només era una eina per defraudar a Hisenda i canalitzar beneficis de l'entramat de Nóos mitjançant facturacions fictícies.
Col·laboració necessària
Pel que fa als presumptes delictes de blanqueig, Castro entén que la Infanta "ha intervingut, d'una part lucrant-se en el seu propi benefici i, d'una altra, facilitant els mitjans perquè ho fes el seu marit" en l'aprofitament dels fons que l'empresa Nóos va obtenir dels governs regionals balear i valencià, amb els quals el matrimoni va realitzar despeses personals i va comprar immobles a nom de la seva empresa.
A més, veu improbable que desconegués que aquests diners procedien en part d'activitats il·lícites, ja que diversos testimonis han declarat que ella mateixa va participar en la contractació de personal domèstic al qual es va prometre remuneracions en negre.
