una vida en imatges.Ariel Sharon pregant al Mur de les Lamentacions de Jerusalem, un dels punts sagrats del judaisme, després de ser elegit primer ministre l'any 2001.Militar abans que polític. Sharon va ser protagonista en campanyes com les del Sinaí, a la guerra dels Sis Dies (1967) o durant el setge a l'Exèrcit egipci durant la del Yom Kipur el 1973, quan desobeint les ordres del seu propi Estat Majo va dirigir les seves tropes fins a les portes del Caire.Imatge del 21 octubre 1998 que mostra Sharon, aleshores ministre de Relacions Exteriors, aconstant-se el president palestí, Iasser Arafat durant les negociacions impulsades per Bill Clinton prop de Washington.Un jove palestí cremant ahir una imatge de Sharon ahir al sud de Gaza.

Israel es va vestir ahir de dol per la mort del seu exprimer ministre Ariel Sharon, un dels militars israelians més llorejats i un dels polítics més controvertits i a la vegada populars de la curta història d'aquest país.

Sharon va morir a primera hora de la tarda, als 85 anys d'edat, després d'estar en coma des de 2006 a l'hospital Shiva de Tel Hashomer, localitat a l'est de Tel Aviv.

En els últims tres mesos l'estat de l'exprimer ministre s'havia deteriorat progressivament i fa dotze dies es va agreujar de manera irreversible arran d'una insuficiència renal que va afectar altres òrgans vitals.

Reaccions

Les informacions sobre la seva mort van inundar immediatament les xarxes socials i els mitjans israelians, que des de primera hora de la tarda transmetien una programació especial en directe sobre la vida i el llegat de Sharon.

"L'Estat d'Israel està de dol", va resumir el nonagenari president israelià, Simon Peres, en una compareixença, en concloure la jornada del shabat, en què va subratllar que Sharon era "un líder gran i valent, de gran altura, que estimava el seu poble i al qual el seu poble estimava".

Peres va destacar la contribució de l'exmandatari a la seguretat d'Israel, i va recordar com "va convertir la Guerra del Yom Kipur (de 1973) d'una derrota possible en una victòria inapel·lable".

Un argument en el qual va coincidir amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, líder del partit Likud, que Sharon va abandonar el 2005 per crear la formació de centre dreta Kadima.

Fins i tot els seus detractors polítics de l'esquerra pacifista, com l'exministre de Meretz Yosi Sarid, reconeixien ahir la seva aportació a tots els aspectes de la identitat israeliana i el canvi que Sharon va experimentar cap al "pragmatisme" els últims anys de la seva vida.

On per descomptat no comptava amb cap adepte era entre els palestins, que el veien com la màxima representació de tots els seus mals.

Ahir, després de conèixer la seva mort, nombrosos portaveus a Gaza i Ramallah van recordar les seves "atrocitats", i van assegurar que "no deixa cap simpatia o compassió en el cor dels palestins", en paraules de Mahmud Labadi, cap del Comitè de Relacions Exteriors i amb els Països Àrabs del moviment governant Al Fatah.

El moviment islamista Hamas va qualificar l'exprimer ministre ?israelià de "criminal" i "responsable de desgràcies" per al poble palestí.