Centenars de milers de berlinesos i turistes es passejaven ahir en un dia assolellat i un ambient alegre, festiu i distès pels carrers de la capital alemanya per recordar el 25è aniversari, avui, de la caiguda del mur de Berlín. La principal atracció és la instal·lació amb més de 7.000 globus lluminosos que recorren al llarg de prop de 15 quilòmetres l'antiga frontera del Berlín dividit i que va ser inaugurada divendres per l'alcalde-governador de la ciutat-estat, Klaus Wowereit. L'encesa dels globus va donar el tret de sortida a les festivitats programades a la capital alemanya per commemorar el 25 aniversari de la caiguda del mur, que se celebra avui. Els globus seran alliberats dels pals que els subjecten aquesta tarda, en un acte que recordarà de manera simbòlica l'obertura dels primers passos fronterers del mur el 9 novembre 1989.

Mentrestant, l'últim dirigent soviètic, Mikhaïl Gorbatxov, va obrir ahir el simposi El món 25 anys després de la caiguda del Mur de Berlín: Nous dubtes, noves divisions, nous murs, en què va advertir que el món estava "pròxim a una nova Guerra Freda" i va convocar els líders de la comunitat internacional a dialogar. Els esdeveniments dels anys 80 del segle passat són una prova que "fins i tot en situacions aparentment sense esperances hi ha una sortida", va declarar, i alhora va subratllar que la realitat llavors "no era menys urgent i perillosa" que ara. Gorbatxov va recordar que va ser possible revertir aquesta situació normalitzant les relacions i posant fi a l'enfrontament i a la Guerra Freda, principalment, gràcies al fet de reprendre el diàleg, la "màxima prioritat" en l'actualitat. En aquest sentit, Gorbatxov va cridar a dialogar també amb el president rus, Vladímir Putin, que "malgrat les seves dures crítiques cap a Occident i els Estats Units" alberga en el seu discurs "el desig de trobar una via per rebaixar les tensions i construir una nova base per a la cooperació".

D'altra banda, la policia va informar de la detenció divendres a la nit de sis joves d'entre 15 i 20 anys per escriure eslògans d'extrema esquerra als voltants del Centre commemoratiu del Mur de Berlín, situat a la Bernauer Strasse, el carrer que simbolitza la partició ciutadana. Per la seva banda, la cancellera alemanya, Angela Merkel, va afirmar que la República Democràtica Alemanya (RDA) va ser tot menys un Estat de dret, i alhora va qualificar d'"aclaparador" l'eterna discussió sobre aquest tema. "La RDA no va ser un Estat de dret", va declarar la cap del Govern alemany durant un congrés regional del partit cristianodemòcrata a l'estat federat de Mecklenburg-Pomerània Occidental.

Segons la cancellera, la RDA va ser una dictadura del proletariat sota el comandament establert del Partit Socialista Unificat. La llei escrita no tenia validesa per a la persona que qüestionés això i, "amb mala sort", tampoc per a la seva família, va puntualitzar Merkel, que va créixer a l'Alemanya comunista. La cancellera va elogiar la importància de Berlín com a imant turístic, que no només ha marcat la imatge d'Alemanya sinó que constitueix "gairebé un símbol de la unitat d'Europa després de la Guerra Freda".