Falta molt poc perquè per primera vegada una nau espacial, en aquest cas la sonda Rosetta a través del mòdul Philae, aterri en un cometa, una maniobra d'alt risc que suposarà la "guinda del pastís" d'una missió de l'Agència Espacial Europea (ESA) amb participació espanyola. Aquí van deu preguntes clau sobre aquest ambiciós projecte:

Què és Rosetta?

Rosetta és la primera missió dissenyada per orbitar i aterrar sobre un cometa, en aquest cas 67P / Churyumov-Gerasimenko. La sonda està composta pel mòdul orbitador, que porta onze experiments científics, i per un mòdul d'aterratge, batejat com Philae.

Aquesta sonda deu el seu nom a la pedra de Rosetta, trobada a Egipte en 1799 i que va ser important per desxifrar el significat dels jeroglífics. De manera similar, els científics esperen que Rosetta reveli els misteris de com va evolucionar el nostre sistema solar.

¿Quin viatge ha seguit Rosetta?

La sonda ha seguit una complexa trajectòria des que va ser llançada a l'espai el 2 de març de 2004. Des de llavors ha donat cinc voltes al voltant del Sol, ha realitzat tres maniobres d'assistència gravitatòria amb la Terra i una amb Mart per guanyar velocitat. L'objectiu, aconseguir una òrbita similar a la del cometa on es posarà avui. De camí al seu objectiu, la sonda va sobrevolar i fotografiar dos asteroides: Steins, el 5 de setembre de 2008, i Lutetia, el 10 de juliol del 2010.

Al juliol de 2011 Rosetta va entrar en mode d'hibernació per recórrer el tram més solitari i fred del seu viatge, quan es trobava a uns 800 milions de quilòmetres del Sol. El seu despertador intern va sonar a les 10:00 GMT de 20 gener 2014 . Va trobar el seu estel a l'agost, el que "ja és un èxit", segons els científics. El cometa i Rosetta estaven llavors a 405 milions de quilòmetres de la Terra.

Què és Philae?

És el mòdul que avui s'ha desenganxat de Rosetta amb direcció al cometa 67P / Churyumov-Gerasimenko (descobert el 1969), al sòl "s'agafarà" mitjançant uns arpons durant tres mesos, amb l'objectiu de escodrinyar. Philae, que deu el seu nom a un temple egipci, mesura desplegat 1,3 x 1,5 metres i pesa uns 100 quilograms. Porta un trepant per treure mostres directes i analitzar-les en els seus laboratoris químics.

On aterrarà Philae?

En un primer moment es van barrejar diversos possibles punts per a l'aterratge del mòdul Philae en el cometa. Finalment es va triar el punt "J", ara batejat com Agilkia després d'un concurs, per la seva bona il·luminació i perquè té una superfície més o menys plana.

Com és el recorregut?

Philae s'ha desprès de Rosetta a les 9.35 hores (CET), a una distància de 22,5 quilòmetres de 67P / Churyumov-Gerasimenko, al qual arribarà set hores més tard. A la part final del seu descens Philae enviarà imatges a la Terra.

Quan es comunicarà Philae amb terra?

Els científics estimen que ho farà sobre les 17:00 hores (CET). Esperen que es posi en el cometa a les 16:30 hores (CET) i el senyal trigarà a arribar a terra uns 28 minuts i 20 segons.

Per què aterrar en un cometa?

Tenir dades d'un cometa -que Philae enviarà a Rosetta i Rosetta a la Terra- és important perquè aquests són els objectes més primigenis.

Rosetta ajudarà a descobrir si els estels van intervenir en la formació de vida a la Terra. Aquests transporten molècules orgàniques complexes, que van portar a la Terra a través de nombrosos impactes, i que potser hagin tingut alguna funció en l'origen de la vida. A més, els elements lleugers i volàtils que transporten els estels també podria haver jugat un paper important en la formació dels oceans i de l'atmosfera de la Terra.

Acaba la missió amb l'aterratge d'Rosseta?

No. Avui serà un gran dia per a la missió, però no l'únic. Està previst que Rosetta duri fins a finals de 2015 o principis de 2016 i l'objectiu és que pugui "perseguir 'al cometa en la seva trajectòria cap al Sol: s'estima que a l'agost pròxim la sonda estarà en el seu moment més proper a aquest estel.

Quant costa la missió?

Al voltant de 1.300 milions d'euros (compta amb la participació d'institucions i d'empreses espanyoles, com Alcatel Espai, CASA, Crisa, Sener i Tecnològica), que han participat en dos dels onze instruments científics de la missió, Osiris i Giada.