11 de desembre de 2014
11.12.2014

Fins a 259 alts càrrecs de l'Estat cobren més que el president Mariano Rajoy

El Portal de Transparència publica més de mig milió de registres des de sous, subvencions i contractes públics

11.12.2014 | 07:43
El president del Govern, Mariano Rajoy, cobra 78.185 euros anuals.

Fins a 259 alts càrrecs de l'Administració General de l'Estat guanyen més que el president del Govern, Mariano Rajoy, que percep una retribució anual de 78.185 euros. Així es va poder comprovar en el web del nou Portal de la Transparència que ahir va veure la llum, amb més de mig milió de registres des de subvencions a contractes públics. Segons aquest portal, el president de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), Ramón Aguirre, és l'alt càrrec amb el salari més alt, amb 210.000 euros bruts a l'any, gairebé tres vegades més que el sou de Rajoy. El segueix el vicepresident de l'entitat pública, Federico Ferrer Delso, amb gairebé 205.000 euros, i el representant davant els comitès militars de l'OTAN i de la Unió Europea, el tinent general Àngel Mazo Dapena, amb prop de 182.000 euros anuals.
Pel que fa als subordinats de Rajoy en la Presidència del Govern Rajoy, molts perceben un salari molt superior al del mateix president. Com per exemple, el seu director de Gabinet, Jorge Moragas, que guanya 113.186 euros i el director de l'Oficina Econòmica, Álvaro Nadal, 112.733 euros anuals. Una cosa semblant passa en el Ministeri de la Presidència, en què la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va guanyar l'any passat 75.744 euros bruts, menys que alguns dels seus col·laboradors més immediats. Aquesta ?circums?tància es repeteix en tots els ministeris: a més responsabilitat, menys sou.
El Portal de la Transparència també permet conèixer les indemnitzacions que han rebut els alts càrrecs que han cessat en el seu càrrec. Destaquen els 236.789 euros en dos anys que ha cobrat l'expresident de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) Julio Segura Sánchez, o els 149.945 d'Antonio Colino, exconseller del Consell de Seguretat Nuclear (CSN).

El cost d'acomiadar
També es va conèixer ahir que l'acomiadament de dotze consellers dels quatre organismes reguladors que va fagocitar la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que va començar a caminar l'octubre de l'any passat i va ser venuda pel Govern com un "estalvi de costos", va costar a les arques públiques 1.034.078,88 euros.
D'aquesta xifra, el 39,8% del total, 412.254,72 euros, es van destinar a pagar les indemnitzacions de quatre exconsellers de la desapareguda Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), incloent-hi les de l'expresident, Bernardo Lorenzo (que va cobrar 112.679 , 28 euros) i l'expresident, Marcel Coderch (107.184,48 euros). Uns altres 253.942,2 euros, a 84.647,4 euros per cap, van ser per indemnitzar tres exconsellers de l'extinta Comissió Nacional de la Competència (CNC): Juliol Costas Comesaña, Luis Miguel Díez i María Jesús González López.
Un altre dels aspectes més cridaners del portal és la possibilitat de conèixer el destí laboral d'alguns dels antics alts càrrecs que van sol·licitar una autorització per exercir l'activitat privada. Per exemple, Borja Adsuara, fins a 2013 director de Red.es, va ser autoritzat el juliol passat a treballar en cinc empreses o institucions diferents o l'antic ambaixador d'Espanya a França, Carlos Bastar?reche, va passar a treballar a Airbus. Així fins a un total de 12 alts càrrecs, que van passar d'ocupar llocs de responsabilitat en l'administració a treballar en universitats, bufets d'advocats o empreses de tecnologia.

Subvencions als partits
També es van conèixer ahir de forma conjunta i en una única aplicació -ja les publicava el BOE- les subvencions que perceben els partits polítics. Al capdavant se situa el PP, amb 25 milions d'euros el 2014 per despeses ordinàries, seguit del PSOE amb 14 milions i l'Esquerra Plural, amb 2,4 milions, als quals cal sumar-hi les ajudes per seguretat i per a la campanya de les passades eleccions europees. Podem, el partit de Pablo Iglesias, va percebre per aquests comicis, 112.439 euros.
Més enllà de les dades, el Govern es va felicitar perquè la posada en marxa d'aquest portal permet als ciutadans conèixer informacions i dades sobre l'administració fins ara poc accessibles i formar-se una opinió sobre les diferents formes de governar.
En aquest sentit, el secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, José Luis Ayllón, va destacar que ha estat el Govern del PP el que ha posat en marxa aquesta llei, la primera en democràcia que estableix noves obligacions a l'administració i als governants, i dóna nous drets als ciutadans.
Entre els límits a la informació, va recordar que les dades sensibles sobre la defensa nacional i els interessos econòmics de l'Estat, o informacions de caràcter personal, estan protegides per la Llei de Protecció de Dades.
A més, en el cas que una informació no estigui disponible al portal, qualsevol ciutadà podrà sol·licitar-la a través d'un formulari en línia i l'administració haurà de contestar en un termini màxim de 30 dies.
Ayllón va subratllar que si el ciutadà no està d'acord amb la informació facilitada, podrà recórrer davant el Consell de la Transparència o fins i tot davant els tribunals.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

Enllaços recomanats: Premis cinema