El fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, va dimitir per "raons personals" després de les seves discrepàncies amb el Ministeri de Justícia en defensa de la independència de l'actuació de la Fiscalia, que ha mantingut durant el seu mandat en casos de màxima transcendència política. El Govern, des del president, Mariano Rajoy, al ministre de Justícia, Rafael Catalá, va negar l'existència de pressions perquè Torres-Dulce abandonés el càrrec, possibilitat amb la qual es va començar a especular després de la polèmica en la qual es va veure relacionada la Fiscalia durant l'elaboració de la querella contra el president català, Artur Mas, pel 9-N.

La decisió de Torres-Dulce de renunciar al càrrec va ser anunciada per la Fiscalia General de l'Estat en un breu comunicat en què justifica la seva decisió en "raons personals", tot i que fonts fiscals van reconèixer el "cansament" del fiscal amb la seva situació i els "desacords" mantinguts durant el seu mandat amb els ministres de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón i Rafael Catalá.

Previsiblement, el Consell de Ministres posarà avui en marxa el procediment per dur a terme el nomenament del substitut de Torres-Dulce al capdavant de la Fiscalia General de l'Estat. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) haurà d'emetre un informe sobre el candidat proposat, que haurà de comparèixer davant la Comissió de Justícia del Congrés per valorar la seva idoneïtat.

"Sorpresa" al ministeri fiscal

La dimissió de Torres-Dulce, que va comunicar ahir al Govern, va causar "sorpresa" al ministeri fiscal, com va quedar en evidència durant una reunió mantinguda al matí pel fiscal general amb els fiscals de sala del Suprem, als quals va comunicar la notícia.

La defensa de l'"autonomia" de la Fiscalia en públic i en privat ha estat una de les premisses que Torres-Dulce sempre ha mantingut al capdavant de la institució en els tres anys en què ha ocupat el càrrec, al costat de la seva voluntat d'incrementar els mitjans de la Fiscalia Anticorrupció, segons van destacar fonts fiscals.

Com a prova d'això, van afegir, es troba la posició "independent" de la Fiscalia en els casos Gürtel i dels papers de Bárcenas (l'extresorer va ingressar a la presó a petició del fiscal), així com en el dels ERO d'Andalusia i el cas Nóos.