El Tribunal Suprem (TS) ha resolt que el dret dels alumnes a partir de tercer d´Educació Secundària Obligatòria (ESO) a fer vaga no s´ha de sotmetre a l´autorització prèvia dels pares. És a dir, que, des d´aquest curs, els joves poden decidir col·lectivament la no assistència a classe en senyal de protesta. En una sentència feta pública ahir, la Sala Tercera del Tribunal Suprem (TS) confirma la nul·litat d´un decret educatiu de la Generalitat valenciana que imposava aquesta autorització prèvia al dret reconegut en la Llei Orgànica del Dret a l´Educació (LODE), en el cas d´alumnes menors d´edat.

Per al tribunal, resulta «inqu?estionable » que aquest article reconeix un dret als alumnes -decisions col·lectives d´inassistència a classe en senyal de protesta- i que l´exercici d´aquest dret, tal com està legalment configurat, «no queda supeditat a cap autorització prèvia». Així, el Suprem rebutja el recurs de la Generalitat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià, que en va estimar un altre de la Confederació d´Associacions de Pares i Mares d´Alumnes de la Comunitat Valenciana, Gonzalo Anaya, contra el decret, d´abril de 2008, del Consell.

En la seva resolució, el TS defensa que, sigui quina sigui la valoració de cadascú sobre el fet que l´autorització dels pares en cas de vaga no sigui exigible, «és inqu?estionable que aquesta va ser l´opció del legislador». Segons estima, el motiu únic del recurs de cassació contra la sentència del TSJ, «tot i estar exposat de manera intel·ligent i articulada, no es pot acollir» perquè «el seu argument central no és convincent». D´una banda, reconeix que l´article 8 de la LODE permet que les administracions educatives modulin l´exercici del que s´anomena «dret de reunió» dels alumnes que, «en el fons, no és sinó un eufemisme per designar les decisions col·lectives d´inassistència a classe en senyal de protesta».

No obstant això, sense necessitat d´examinar si aquesta actuació col·lectiva és realment una varietat del dret de reunió consagrat en l´article 21 de la Constitució, resulta «inqu?estionable» que la LODE reconeix un dret als alumnes i que «l´exercici d´aquest dret, tal com està legalment configurat, no queda supeditat a cap autorització prèvia».

Segons el tribunal, sotmetre l´exercici d´un dret a la prèvia autorització d´una altra persona equival a exigir la concurrència de dues voluntats; de manera que l´exercici del dret ja no depèn únicament de la voluntat del seu titular, sinó també de la voluntat de la persona cridada a donar l´autorització. «Això no és el que preveu l´article 8 de la LODE, d´acord amb el qual el dret pot ser exercit per la sola voluntat dels alumnes», assevera.