l'atenció prestada als recents atemptats a França contrasta dolorosament amb el poc cas que es fa als mitjans de comunicació occidentals a tragèdies que passen en altres latituds. O si ho fem, el nostre interès dura poc i després les oblidem, com ha passat amb el terratrèmol d'Haití, on cinc anys més tard continua havent-hi barris destruïts i l'ajuda internacional promesa o no arriba o ho fa amb comptagotes. Els atemptats de París ens han commocionat perquè no ens sembla "normal" que s'assassini humoristes a França -certament no ho és- i a més hem percebut aquestes morts com un atemptat a la llibertat d'expressió, que és una de les nostres senyes culturals d'identitat. Però aquesta commoció contrasta amb la relativa indiferència amb la qual hem rebut la recent tragèdia de Nigèria, que ens sembla una cosa gairebé "normal" en aquell context i on a més no moren europeus blancs sinó africans negres. La nostra actitud pot ser comprensible des de la nostra perspectiva eurocèntrica però ni és justa ni és moralment acceptable. No s'explica d'una altra manera la diferència entre els rius de tinta abocats a analitzar els atemptats de París que van produir 17 morts i l'escàs espai dedicat a l'última acció terrorista de Boko Haram, que s'ha saldat amb uns 2.000 morts (xifres no confirmades), la destrucció de dues ciutats, Baga i Doron Baga, i milers de refugiats. Segons sembla, Baga, que tenia 10.000 habitants, ha deixat pràcticament d'existir. Ha estat la pitjor matança mai comesa per Boko Haram, i com a cirera del pastís, una nena-bomba va matar 19 persones al mercat de Maiduguri, la capital regional. Una nena de deu anys! Pobreta, li dirien que estirar de l'argolla era un joc divertit. Cal ser molt canalla...

El grup terrorista es va fundar el 2002 i el seu veritable nom és "Gent compromesa amb la propagació dels ensenyaments del profeta i en la Gihad", però com que és molt llarg els locals en diuen Boko Haram, que en llengua hausa vol dir "L'educació occidental és dolenta i està prohibida". El seu objectiu, similar al de l'Estat Islàmic a Síria i l'Iraq, és crear un estat regit per la llei islàmica (xaria) a la zona fronterera entre Nigèria, Txad, Camerun i Níger per des d'aquí estendre's a la resta d'Àfrica. Ja domina una extensió similar a la d'Aragó. Defensa una visió molt rigorista de l'Islam que enclaustra la dona a la llar i per això ataca les escoles i rapta nenes que considera "botí de guerra" i distribueix després com a esclaves. L'any passat va segrestar 200 nenes a Chibok i mai se n'ha tornat a saber res. A Baga sen'ha endut d'altres, en nombre desconegut encara. No són els únics que rapten menors a l'Àfrica, ja que l'Exèrcit de la Resistència del Senyor s'especialitza a robar nens que després utilitza com a guerrillers en la seva lluita per establir un estat bíblic a Uganda. Hi ha molt fanàtic. Els membres de Boko Haram segueixen una frase de l'Alcorà que afirma que "qui no segueix la revelació d'Al·là (com vostè o com jo) és un transgressor", porten ja més de 20.000 morts a l'esquena (es diu aviat) i suposen un gran risc per als països veïns i en especial per al Níger, un país gairebé fallit amb 80% de població musulmana i on hi ha hagut fortes protestes contra les caricatures de Charlie Hebdo que s'han saldat amb diversos morts i la crema d'esglésies cristianes. Nigèria ha declarat l'estat d'emergència al nord del país però no ha servit de res, com tampoc sembla ser de gran utilitat l'ajuda que rep dels EUA, França, la Xina, Israel i Regne Unit per combatre als terroristes. Els mitjans de vigilància aèria no penetren als boscos de Sambisa i ningú vol posar soldats a terra, mentre tot indica que Boko Haram rep armes i entrenament militar de grups gihadistes com Al-Xabab de Somàlia o Al-Qaeda del Magreb Islàmic. La conseqüència és que un altre monstre està creixent al cor d'Àfrica i és imperatiu aturar-lo abans que sigui massa tard, i això implica ser més exi?gents amb el govern de Lagos lluitant contra la corrupció que el corroeix, entrenar les seves forces armades, ajudar econòmicament el nord deprimit del país i involucrar decididament la Unió Africana, l'ONU i els països veïns, que no és poca tasca. Aquest no és un assumpte que s'arregli només amb drones.

Però cal fer-ho perquè ens equivocarem si pensem que són problemes locals que no ens afecten o que és "normal" que aquestes coses passin a l'Àfrica. L'expansió del fanatisme religiós no és només un terrible problema per a l'Àfrica sinó que arriba també a les nostres vides amb els atacs terroristes de París i amb la subversió dels nostres valors implícita en les reaccions xenòfobes i islamòfobes que propaguen grups com l'alemany Pegida o el Front Nacional a França, quan la resposta que hem d'abraçar és la del policia musulmà que va morir a París defensant la llibertat d'expressió.