El Govern grec demanarà al Banc Central Europeu (BCE) i als bancs centrals de l'eurozona la devolució de 1.900 milions d'euros dels beneficis dels bons hel·lens i una ampliació del sostre màxim per emetre lletres del Tresor per afrontar possibles problemes de liquiditat. Aquestes seran les principals línies de negociació que l'Executiu grec presentarà als socis europeus.

El proper dia 11 està prevista una reunió de l'Eurogrup, prèvia a la cimera europea de Brussel·les, primera a la qual acudirà el nou primer ministre grec, Alexis Tsipras. A més de la devolució dels beneficis dels bons, el Govern de Tsipras demanarà al BCE que ampliï el límit actual d'emissió de lletres del Tresor, fixat en 15.000 milions d'euros. L'objectiu d'Atenes és acordar un crèdit pont que asseguri les seves necessitats de liquiditat fins que Grècia aconsegueixi un acord definitiu amb els socis de la UE, als quals també proposa un model de canvi del deute que permeti fer-lo sostenible.

L'agència de qualificació de riscos Standard and Poor 's (S&P) va rebaixar la nota creditícia de Grècia de B a B- a causa de la reducció de liquiditat als bancs grecs. Segons S & P, la baixada respon a un empitjorament de l'economia del país, fet que, assegura, redueix el termini perquè el nou Govern arribi a un acord amb els seus creditors.

El Parlament grec va triar com a presidenta de la Cambra la diputada de Syriza Zoé Constandopulu, que va aconseguir reunir el major nombre de vots de la història. Constandopulu va rebre el suport de 235 dels 298 diputats presents (en una Cambra amb 300 representants) i substitueix així l'anterior president, Evángelos Meimarakis. "Aquest Parlament està cridat a fer història i a demostrar que la sobirania popular no pot ser sotmesa", va dir.