El grup radical Estat Islàmic (EI) va assegurar que una ostatge nord-americana de 26 anys que estava sota la seva custòdia va morir en un atac aeri de la Força Aèria jordana. La notícia va ser distribuïda a Twitter i establia que l'edifici en què es trobava la nord-americana, que era treballadora humanitària a la zona fronterera entre Turquia i Síria, va ser destruït en un bombardeig a la ciutat siriana de Raqa.
En el missatge, l'EI va revelar el nom de la cooperant, Kayla Jean Mueller, originària de l'estat d'Arizona, dada que el Govern nord-americà havia intentant mantenir en secret mentre es negociava discretament seu alliberament. Els radicals van mostrar diverses instantànies d'algunes de les seves seus atacades a Al Raqa i l'edifici destruït on, segons asseguren, va morir la cooperant. Si es confirma la mort de Mueller, seria el quart ciutadà nord-americà que perd la vida a mans de l'Estat Islàmic.
El destacat líder salafista Isam Barqaqi, alliberat després de tres mesos a la presó a Jordània, va assenyalar que va negociar amb dirigents del grup Estat Islàmic per aconseguir l'alliberament del pilot jordà cremat viu, i que els gihadistes són uns "mentiders".
"Em van sorprendre els enganys de l'EI. Van resultar ser uns mentiders i uns tramposos", va assegurar Barqaqi, més conegut com Abu Mohammad al Maqdesi, que va assenyalar que els gihadistes van assassinar el pilot mentre seguien negociant el seu alliberament.
El Consell de Seguretat de l'ONU va analitzar per primera vegada una nova proposta de resolució per intentar tallar vies de finançament als gihadistes. El text, elaborat per Rússia, va ser discutit pels ambaixadors dels quinze països del Consell de Seguretat en una reunió a porta tancada.
L'esborrany recull diverses idees incloses en altres textos anteriors per dificultar les accions de grups vinculats a Al-Qaeda i se centra, principalment, en les tres grans vies de finançament de l'EI: la venda de petroli, el tràfic d'antiguitats i els segrestos.
La Unió Europea va presentar una "estratègia global" per combatre l'Estat Islàmic a Síria i l'Iraq i va anunciar que destinarà 1.000 milions d'euros addicionals a aquest objectiu. Aquest és el primer paquet global per fer front a la crisi a Síria i l'Iraq i a l'amenaça que planteja l'EI, i Brussel·les pretén impulsar la seva eficiència amb 1.000 milions durant dos anys.
