Caces britànics escorten bombarders russos fora de l'àrea d'interès del Regne Unit mentre la Unió Europea incrementa la seva pressió a Moscou pel seu suport als separatistes prorrussos d'Ucraïna oriental i tot un expresident soviètic, Mikhaïl Gorbatxov, acusa els EUA d'"arrossegar Rússia a una nova guerra freda". No és una novel·la de John le Carré. Tot ha passat en els darrers dies, culminació de mesos de tensió diplomàtica inèdita des de la caiguda del bloc soviètic. Per primera vegada en 25 anys després de la caiguda del Mur de Berlín, el conflicte entre Estats és el principal risc en nivell de probabilitat per als autors del desè informe sobre riscos globals, donat a conèixer en l'últim Fòrum Econòmic Mundial, celebrat a la ciutat suïssa de Davos. Aquest informe entén com a "risc global" aquell que, si s'escau, pot causar un "impacte negatiu significatiu" per a un o diversos països o grups industrials en els propers deu anys. De fet, identifica cinc riscos globals com a "altament probables" i cinc com a "potencialment impactants", que reflecteixen que "els recents conflictes geopolítics estan alimentant la inestabilitat social".
Alhora, apunta que els riscos mediambientals persisteixen, així com la crisi hídrica, que ocupa el primer lloc dels problemes si atenem al seu impacte potencial, i la desocupació i subocupació, perquè "no s'han fet passos tangibles en la seva solució" .
A més, destaca com un altre factor a tenir en compte el perill d'extensió de malalties infeccioses -com s'ha vist a finals de 2014 amb l'ebola a l'Àfrica Occidental- i fa una crida a la comunitat internacional per estar "més preparats" davant del risc potencial de pandèmia, així com davant l'aparició d'Estats fallits que poden servir de refugi a grups terroristes que tinguin la intenció de fer-se amb armes de destrucció massiva, una clara referència als casos de Síria i l'Iraq, on operen tant Al-Qaeda com l'Estat Islàmic, però també Nigèria, amb Boko Haram.
Per als autors de l'estudi, després d'analitzar els successos ocorreguts durant el 2014 i amb la perspectiva que donen sis anys de profunda crisi econòmica global -d'especial incidència a Europa- "el món està entrant en una nova era de competició estratègica entre potències". Això ha estat a causa de la "desil·lusió" pel que fa a la globalització, que està portant a polítiques exteriors més "egoistes", en combinació amb un auge dels sentiments nacionals, alimentats en part per les pressions socials d'un context de crisi (atur , desigualtat i fractura social).
Així, aquest creixent nacionalista és, per a l'informe, "evident" en el cas de Rússia amb la seva annexió de la península de Crimea i amb el seu suport a les milícies prorusses d'Ucraïna oriental, que han elevat la tensió entre el Kremlin i l'OTAN a nivells desconeguts des de la fi de l'URSS i la Guerra Freda i que han derivat en una successió de sancions econòmiques de la UE i els EUA cap a Moscou, que han provocat una profunda crisi al país eslau. No obstant això, Rússia no ha deixat de subministrar suport als separatistes de Donetsk i Lugansk, que des de fa una setmana superen les tropes ucraïneses en una dura ofensiva.
Però aquest nacionalisme rampant també és visible a l'Índia, amb l'arribada al Govern del nacionalista Modri, i a Europa, amb la consolidació de partits d'extrema dreta i euroescèptics a diversos països. Com a França, on les enquestes auguren un resultat històric per al Front Nacional, o recentment a Grècia, on els neonazis d'Alba Daurada són la tercera força política.
I encara més, actuant com a catalitzador de futurs problemes, aquest auge del sentiment nacionalista tindrà com a conseqüència, apunta l'estudi, un debilitament del sistema de governança mundial, "minant la credibilitat de la comunitat internacional d'actuar de manera decisiva en temes com la resolució de conflictes o el canvi climàtic ". Per als autors, aquesta "impossibilitat de col·laborar per trobar solucions conjuntes" podria afectar el creixement global.
D'altra banda, apunta que el creixement i la creació d'ocupació es mantindran encara per sota dels nivells anteriors a la crisi tant a les economies avançades com en els països emergents, i és aquí, precisament, on cal buscar aquest vector d'inestabilitat que afavorirà els nacionalismes i, per tant, la possibilitat real de conflictes entre estats.
