El fiscal Gerardo Pollicita va sol·licitar a la Justícia que s'imputi la presidenta de l'Argentina, Cristina Fernández, en la causa que investiga la denúncia presentada pel fiscal mort Alberto Nisman per presumpte encobriment de suposats terroristes iranians. Pollicita demana també al jutge Daniel Rafecas, encarregat de la causa, que s'imputi el canceller argentí, Héctor Timerman, i diversos dirigents oficialistes.

Després de la petició d'imputació de Pollicita, Rafecas, que tenia previst concloure les seves vacances el 22 de febrer, les ha escurçat i tornarà a les seves funcions el proper dimecres, 18 de febrer, segons el Centre d'Informació Judicial (CIJ).

El fiscal es basa en les acusacions realitzades pel seu col·lega Nisman en la demanda presentada quatre dies abans de la seva mort, ocorreguda el passat 18 de gener per un tret al cap en circumstàncies encara no aclarides.

En la seva demanda, Nisman, fiscal especial de la causa sobre l'atemptat contra la mútua jueva AMIA, que va causar 85 morts el 1994, acusa la presidenta, el canceller i diversos dirigents vinculats a l'oficialisme d'orquestrar un pla per encobrir els sospitosos iranians de l'atemptat a canvi d'intensificar les relacions comercials.

Pollicita acusa la presidenta i els seus col·laboradors d'"encobriment per afavoriment personal agreujat per l'especial gravetat del fet precedent", en referència a l'atemptat, i "per la qualitat de funcionaris públics", segons estableix el document difòs a la pàgina web de la Fiscalia argentina.

Per part seva, el Govern argentí va presentar davant la Justícia proves i antecedents "jurídicament rellevants" per rebatre la denúncia presentada per Nisman contra Fernández i diversos dels seus col·laboradors. Les proves aportades inclouen documentació relacionada amb les ordres de captura internacional d'Interpol emeses contra els sospitosos iranians, sol·licituds de tràmits d'extradició, informació de la Secretaria d'Intel·ligència i dades estadístiques del Ministeri d'Economia sobre l'intercanvi comercial, entre d'altres coses. El Govern pensa que "no existeix cap prova" que fonamenti les acusacions.