El Govern de Mariano Rajoy ha
aprovat un pla per lluitar contra la radicalització violenta centrada especialment en el terrorisme gihadista. El PP i el PSOE van signar fa uns dies el pacte contra el terrorisme gihadista, el primer acord entre els dos partits aquesta legislatura i el primer que firma el líder socialista Pedro Sánchez. Els ministres de Justícia de la UE centraran seus debats dels propers mesos en la manera d'"ajustar" els instruments comunitaris a la creixent amenaça del terrorisme internacional, amb l'objectiu de reforçar la cooperació entre les autoritats nacionals amb Eurojust i Europol per poder perseguir judicialment els terroristes. A Espanya
ha començat a funcionar el Comandament Conjunt d'Operacions Especials, un dels pilars de la nova estructura de les Forces Armades per fer front a la lluita contra el gihadisme.
Són només alguns aspectes de la preocupació per l'amenaça del terrorisme dels radicals islàmics
a la majoria dels països occidentals, entre ells Espanya. I és que
el terrorisme gihadista, que és un
problema global, ha evolucionat i
té les seves característiques particulars a Espanya, on "s'ha registrat una transformació sense precedents", segons assenyalen els investigadors de terrorisme internacional al Real Instituto Elcano Fernando Reinares i Carolina García-Calvo. Afegeixen que l'actual mobilització gihadista relacionada amb Síria i l'Iraq ha propiciat aquesta transformació.
L'espanyolització gihadista
En aquest sentit, consideren dos aspectes del terrorisme gihadista. Per una part, "estem assistint a l'espanyolització de l'activitat a l'interior de les nostres fronteres" i, per
una altra, hi ha "una eclosió del terrorisme gihadista homegrown o autòcton".
A més, assenyalen que al Mediterrani Occidental han assolit xifres particularment inquietants els processos de radicalització i reclutament inherents al trasllat de joves musulmans al Pròxim Orient. D'aquest àmbit provenen no ?menys d'una tercera part dels estrangers que s'han incorporat a les organitzacions gihadistes que actuen en aquesta última regió.
Una mostra de la implicació del gihadisme a Espanya són les xifres que ha ofert el ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz. En-
entre 1996 i 2012, set de cada deu condemnats per gihadisme en els tribunals espanyols s'havia radicalitzat a Espanya, i d'ells, el 80%
ho va fer per internet.
El secretari d'Estat de Seguretat, Francisco Martínez, també ha destacat que les forces de seguretat han detingut 62 gihadistes en 28 operacions desenvolupades al llarg d'aquesta legislatura.
Les xifres de l'Instituto Elcano també van en aquest sentit. Entre
1996 i 2012, només el 16,6% del total d'individus condemnats o morts a Espanya per activitats relacionades amb el terrorisme giha-
dista eren de nacionalitat espa-nyola. Però en un 11,5% dels casos
es tractava d'individus nascuts a
l'estranger i posteriorment nacionalitzats, mentre que només un 5,1% havien nascut a Espanya. Per contra, un 70% del mig centenar de detinguts a Espanya des de 2013 en les diferents operacions policials dutes a terme contra xarxes de radicalització, reclutament i enviament de gihadistes cap a Síria i l'Iraq són de nacionalitat espanyola i, d'aquests, prop de vuit de cada deu ho són de naixement.
En aquest sentit emmarca el Govern el pla estratègic estatal de lluita contra la radicalització, amb
el qual pretén prevenir tot tipus d'actituds extremistes, entre elles la captació de gihadistes.
Aquest pla va en la línia de les propostes dels investigadors del
Real Instituto Elcano: Implementar amb celeritat el Pla Estratègic
Nacional de Lluita contra la Radicalització Violenta; adequar el tractament jurídic del terrorisme gihadista; actualitzar cossos policials i serveis d'intel·ligència; introduir avenços en matèria de cooperació antiterrorista internacional; i promoure resiliència social.
Implicar tota la societat
El Govern intenta implicar tota
la societat en la lluita contra el te-
terrorisme. Es tracta de plantar batalla al relat gihadista difonent
una contranarrativa al seu missatge violent, principalment a internet. El pla estableix el marc d'accions per a les institucions públiques, col·legis i associacions pel qual s'estableixen els elements de coordinació entre ministeris, comunitats autònomes, ajuntaments, diverses institucions i la societat civil per "poder actuar a temps contra possibles brots de
radicalització".
Al pla del Govern cal sumar el pacte antigihadista signat per Rajoy i Pedro Sánchez, que ara seguirà el seu tràmit parlamentari i que estableix la presó permanent per als terroristes.
