La fragilitat del Govern francès va quedar demostrada quan el primer ministre, Manuel Valls, es va veure forçat a recórrer a un inusual article constitucional per aprovar a l'Assemblea Nacional l'anomenada Llei Macron de liberalització de l'economia i evitar així la previsible manca de suport parlamentari. "Aquest Govern assumeix plenament i total les seves responsabilitats pel país, per l'interès general", va proclamar Valls davant els 577 diputats de l'Assemblea Nacional en anunciar que per impedir la votació s'acollia a l'article 49.3 de la Carta Magna, que es va utilitzar per última vegada el 2006.

Valls, que havia convocat un Consell de Ministres extraordinari davant una votació que preveia ajustada, va telefonar minuts abans de l'escrutini el president, François Hollande. En aquesta trucada li va transmetre que, segons els seus últims càlculs en una frenètica sessió d'intercanvi de missatges de text entre escons, no aconseguiria reunir una majoria suficient, i va obtenir l'autorització d'Hollande per utilitzar l'article 49.3.

Aquest instrument legislatiu estableix que un projecte de llei queda aprovat en primera lectura a la cambra baixa (encara que haurà de continuar amb la seva tramitació parlamentària al Senat), llevat que l'oposició presenti una moció de censura dins de les 24 hores següents. I aquesta va ser precisament la reacció del primer partit de l'oposició, la conservadora Unió per un Moviment Popular (UMP), que presideix l'excap de l'Estat Nicolas Sarkozy.

El seu portaveu, Christian Jacob, va qualificar la decisió d'"important fracàs personal" per a Valls en mostrar-se "incapaç" d'aconseguir un vot favorable per a la "petita llei Macron" en una Assemblea Nacional amb majoria d'esquerres i després de 190 hores de debat parlamentari durant les últimes tres setmanes.

La moció de censura, que a priori compta amb escasses opcions de prosperar tenint en compte el repartiment de forces parlamentàries, se sotmetrà a votació el proper dijous. Si és rebutjada, quedarà aprovat un projecte de llei que contempla iniciatives com ampliar els diumenges en què els comerços poden obrir a les zones turístiques -de 5 a 12-, la desregularització de certes professions com els notaris o la liberalització de sectors com el transport públic amb autobús.

Valls va defensar la seva decisió perquè, va assegurar, "la gent espera que el Govern actuï i no perdi més temps".