El president d'Ucraïna, Petró Poroixenko, va prometre el retorn de la península de Crimea, annexionada per Rússia al març de 2014 després d'un referèndum condemnat per la comunitat internacional. "L'Estat ucraïnès restablirà el control sobre el territori provisionalment ocupat. Però no diré que això passarà fàcilment i ràpida", va explicar Poroixenko.

El president ucraïnès va titllar d'"acte cínic destinat a la presa violenta de Crimea, part inalienable de l'Estat ucraïnès", el procés d'escissió que va començar a finals de febrer de 2014 quan les autoritats de la zona va renunciar a subordinar-se a Kíev i convocar un referèndum de reunificació amb Rússia.

El fràgil alto el foc a l'est d'Ucraïna retarda la retirada de l'armament pesat, el segon punt dels acords de pau de Minsk, i ajorna l'arranjament polític del conflicte. "La primera fase dels acords de pau és el complet alto el foc. Tan aviat com els terroristes (rebels prorrussos) deixin d'atacar les nostres posicions, complirem el segon punt", va afirmar Anatoli Stelmaj, portaveu de l'Exèrcit ucraïnès.

El primer ministre britànic, David Cameron, va defensar davant el Parlament la necessitat d'imposar noves sancions a Moscou si els separatistes prorrussos continuen avançant per expandir el seu control sobre territori ucraïnès. Cameron va anunciar una inversió addicional de 20 milions d'euros per donar suport a l'ajuda humanitària a la regió i va anunciar que el Regne Unit estudia mesures per "impulsar" la missió a Ucraïna de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE).

El papa Francesc ha acceptat una invitació per visitar Ucraïna, país de majoria ortodoxa on l'Església Greco-Catòlica de ritu oriental compta amb més de 6 milions de fidels.