El PSOE va tornar a guanyar les eleccions andaluses després de la "dolça" derrota de 2012 que no li va impedir governar, però també caldria qualificar en certa manera de vencedors Podem i Ciutadans, que han entrat a la cambra andalusa d'una forma cotundent, especialment en el cas del partit d'Albert Rivera per ser quelcom menys esperat. Menys fàcil els serà valorar els resultats amb un somriure a la cara al PP, que ha patit una forta davallada perdent un terç dels vots, IU, que perd 7 escons, i UPyD, amb una gran sagnia de vots.
El PSOE va recuperar el somriure després de tres anys de cops electorals i va aconseguir, de la mà de Susana Díaz i amb Pedro Sán?chez de secretari general, una àmplia victòria a Andalusia que li donarà ànims de cara a les cites amb les urnes que queden per davant el 2015. Vuit mesos després que Sánchez arribés a la secretaria general, el PSOE torna a guanyar uns comicis, després que l'últim triomf fos al març de 2012, a Astúries, en la mateixa jornada en què els socialistes van perdre davant el PP a Andalusia.
El fet que hagi estat un resultat similar al que el PSOE andalús va obtenir el 2012 (47 escons) o que Díaz hagi de pactar per assegurar-se una majoria sòlida, no treu importància al triomf, i més si es tenen en compte els importants casos de corrupció en què s'han vist implicats representants socialistes en aquesta comunitat autònoma.
Després dels patacades de 2011, a les generals, autonòmiques i municipals, i de 2014, a les europees, que li van fer perdre el càrrec a Alfredo Pérez Rubalcaba, el triomf a Andalusia és una pilota d'oxigen per al PSOE en un context de convulsió demoscòpica. I en particular, també dóna aire a Sán?chez, tot i que només de moment, ja que els comicis han reforçat la figura política de Susana Díaz i alimenten la incertesa sobre si li lluitarà pel lideratge del partit al juliol.
Pel que fa al PP, la davallada no per esperada deixa de ser de les que fan història, amb 500.000 vots menys que es tradueixen en la pèrdua de 17 escons, ja que en va obtenir 33. Amb un candidat pràcticament desconegut i també afectats pels casos de corrupció, tot i que a nivell estatal, els populars confirmen la tendència a la baixa en tots els nivells que va quedar ben clara a les eleccions europees.
La irrupció de Podem i Ciutadans s'ha convertit Andalusia en el primer pas cap al canvi del "tauler polític" que ara aquests partits buscaran traslladar al mapa estatal. La gesta no ha estat petita, encara que a favor de Podem i Ciutadans hagi jugat no només la il·lusió de votar el nou, sinó també el cansament dels ciutadans i el desgast d'un bipartidisme instal·lat des de fa dècades.
I aquests dos ingredients són els mateixos que els dos partits intentaran rendibilitzar en el que queda d'any de cara a les eleccions municipals i autonòmiques de maig, les catalanes anunciades per al setembre i les generals de novembre, sabent, això sí, que extrapolar els resultats de unes eleccions andaluses no ha funcionat sempre a Espanya.
El de Podem ha estat un resultat molt a tenir en compte, tot i que el partit de Pablo Iglesias havia despertat tantes expectatives amb la seva ambició de "sortir a guanyar" que ara 15 escons al Parlament andalús poden semblar fins i tot una mala dada sense ser-ho. Però el que Podem ha demostrat és que té un suport molt considerable i que els cinc eurodiputats que va aconseguir en les últimes europees no van ser flor d'un dia.
Ciutadans, la sorpresa
Les últimes enquestes tampoc s'equivocaven en apuntar l'ascens de Ciutadans i el seu líder, Albert Rivera, que ha aconseguit passar de la seva única implantació a Catalunya a tenir 9 escons al Parlament andalús. Ciutadans ha multiplicat també els suports que va tenir en les eleccions europees i avui es veu com una sorpresa i una nova esperança per als ciutadans que fugen del tradicional bipartidisme.
Izquierda Unida, que ha perdut set dels dotze escons que tenia al Parlament andalús, és l'altra víctima del nou escenari polític obert arran de les eleccions andaluses i afronta una difícil transició al lideratge d'Alberto Garzón. IU ha patit gairebé en solitari la irrupció de Podem i ha pagat cara la seva presència al Govern andalús en la passada legislatura.
