L'accident d'avió de la companyia alemanya Germanwings d'aquest dimarts als Alps francesos amb 150 persones a bord segueix deixant moltes preguntes sense resoldre. Per què un dels pilots va sortir de la cabina? Quin va ser el motiu que va portar Lubitz a estavellar l'avió? Què va fallar en el control de l'empresa? En tot cas els experts, que coneixen els protocols de vol, coincideixen que només hi ha una possibilitat: el descens va ser intencionat.

Un cop es va descartar que l'avió patís una despressurització, una explosió o qualsevol tipus d'incident, per als enginyers aeronàutics i els pilots comercials hi havia pocs dubtes.

Els pilots només poden abandonar la cabina per necessitats fisiològiques i s'han de coordinar entre ells per fer-ho. A l'hora de tornar, si la porta d'accés no està bloquejada es pot obrir des de fora. Si per contra, la porta està bloquejada se sol·licita permís a la cabina. En qualsevol cas, pot passar que el pilot que roman a la cabina bloquegi la porta per evitar que ningú més hi accedeixi, d'aquesta manera la porta només pot ser oberta des de dins.

Una font militar que participa en la investigació va dir que, segons les gravacions d'àudio conegudes, un dels pilots havia sortit de la cabina i que va trucar a la porta per tornar-hi però "mai hi va haver una resposta". "Se sent com està intentant tirar a terra la porta", va dir l'investigador sobre els moments previs que l'avió s'estavellés als Alps francesos, indica The New York Times.

Fonts consultades per Diari de Girona asseguren que en vols de poc més d'una hora és poc freqüent que el comandament surti de la cabina i serà clau conèixer les converses per saber per quin motiu es va absentar el pilot principal i si hi va haver algun tipus d'engany per part del copilot per poder-se quedar sol dins la cabina.

En una situació d'emergència, Raúl Vicente, que va ser membre de la Comissió d'Investigació d'Accidents i Incidents d'Aviació Civil, considera que "el primer és fer volar l'avió, que significa mantenir el vol equilibrat o en la posició que la tripulació consideri més òptima en aquest moment i tractar de solucionar l'anomalia. El segon és navegar, que és orientar-se, saber on són, saber on han d'anar, conèixer la posició i l'altitud i buscar, si cal, un lloc per a un aterratge d'emergència. I l'últim de l'últim és comunicar-se amb terra. L'emergència, de fet, es comunica abans als passatgers que a control", analitza.

L'avís d'emergència però mai es va produir. Ni tan sols al passatge. Com ja assenyalava dimecres l'enginyer Marc Chicharro, el que era "estrany és que no hi va haver cap avís d'emergència". El mateix ?Chicharro remarcava que un factor determinant en l'anàlisi era el fet que s'havia produït una maniobra deliberada que podria haver correspost a un descens per alguna emergència. Es va descartar que hi hagués un problema mecànic o tècnic perquè des del mateix aparell es va comunicar que tot estava correcte un minut abans de la maniobra de descens.

El mateix dimarts, dia de la tragèdia, alguns experts encarregats d'investigar l'accident ja apuntaven a la tesi d'un sinistre deliberat. Els tres dubtes eren la manca d'avís, que no s'utilitzés la ruta d'emergència i la manca de resposta.

El que caldrà resoldre ara ja no és què va passar amb l'avió. ?L'important és saber per què un humà va decidir estavellar l'avió que compartia amb 149 persones més.