Les restes humanes arriben amb comptagotes al centre avançat que la Gendarmeria francesa ha muntat en Seyne-les-Alpes, on són tractades amb quirúrgica meticulositat per identificar les 150 víctimes del sinistre aeri de dimarts passat.
"És un treball de rellotger", descriu un responsable francès d'identificació criminal. Tot es fa amb escrupolosa precisió, des de la recollida de les mostres a la muntanya fins al seu tractament i atribució.
Serà una labor de setmanes: fins que no es completi, els cadàvers estaran en custòdia a Seyne i només quan s'acabi la feina es repatriaran per a entregar-los als seus familiars.
Els helicòpters segueixen arribant de forma incessant a la muntanya on dimarts passat es va estavellar el vol de Germanwings que cobria la línia entre Barcelona i Düsseldorf.
Porten investigadors, d'una banda, i forenses de l'altra, en total unes 40 persones permanentment en el terreny. Són treballs diferents i tracten de no barrejar-los.
Els primers busquen indicis que serveixin per aclarir els motius de la catàstrofe, amb especial atenció a la segona "caixa negra", encara no localitzada.
Els forenses se centren sol a localitzar restes humanes, recuperar-los i portar-los al centre avançat per a la seva identificació.
La zona de l'accident està sent tractada com "l'escena d'un crim", segons el portaveu del ministeri de l'Interior, Pierre-Henri Brandet, encara que altres responsables ho comparen amb una "excavació arqueològica".
El terreny ha estat quadriculat de forma cartesiana per anar explorant cada centímetre. Primer es recuperen les restes més llunyans a l'epicentre de l'impacte i es va tancant el cercle.
El terreny és una "zona zero", segons un gendarme que l'ha visitat diverses vegades. "Impressiona, encara es desprenen fils de fum i persisteix l'olor de cremat del querosè", afegeix.
La zona de treball prioritària és una espècie de triangle amb el punt d'impacte en el vèrtex inferior i uns 250 metres de llarg per una mica més de cent en el seu punt més ample, cosa que el converteix en una vasta zona de treball en condicions difícils.
Cada equip el formen un gendarme de muntanya per facilitar la feina i un socorrista. El segon sosté al primer amb una corda mentre el gendarme recull les restes. "Un depèn de l'altre. És gairebé muntanyisme", sosté l'investigador.
Així s'ha creat tot un sistema de cordam i arnesos que té el seu últim extrem lligat a un helicòpter.
El terreny és dur, però l'impacte va ser de tanta violència que algunes de les restes estan enterrades.
Les bosses grogues que contenen les restes de les víctimes són traslladades pels helicòpters a un punt intermedi de la muntanya des del qual, en furgonetes, arriben al centre d'identificació aixecat per la Gendarmeria amb material procedent del seu Brigada Criminal, que té la seva seu a l'est de París.
Allà comença la tasca d'identificació, per a la que els agents francesos compten amb el suport de col·legues espanyols i alemanys.
Cap resta és atribuïda a una víctima si no es té la certesa que li pertany. "No serveix que hagi estat trobat al costat d'un carnet d'identitat o d'un collaret, hem de tenir proves científiques", afirma un responsable.
Només hi ha tres comprovacions que es consideren infal·libles: l'ADN, les empremtes dactilars i les odontològiques.
Les restes van passant per diferents taules per al seu estudi pels forenses. En aquest punt, és clau el contacte directe amb l'equip "ante mortem" situat a París i que és on estan centralitzades les proves d'ADN, dactilars i odontològiques de les víctimes.
Es travessen dades en una comunicació constant. A París, també hi ha agents espanyols i alemanys.
La major part dels cossos es recuperaran incomplets i hi ha un risc "molt alt", segons un investigador, que d'alguns no es trobi res.
