El president dels Estats Units, Barack Obama, va centrar ahir la seva intervenció a la cimera del G7 per sumar posicions en relació a reforçar les sancions a Rússia i fer front a l'agressió de Moscou a l'est d'Ucraïna.
El missatge d'Obama, recolzat per la cancellera d'Alemanya i amfitriona de la cimera, Angela Merkel, i la Unió Europea, ha estat "fer front a l'agressió de Rússia" a l'est d'Ucraïna, on les tensions, més greus en els darrers dies, fa més de quinze mesos que duren.
Les polítiques de l'absent president de Rússia, Vladímir Putin, a qui el G7 va excloure fa un any en aquest foro per l'annexió de la península Ucraïna de Crimea, han tornat a estar presents a la taula de les principals potències mundials.
Washington i Brussel·les han imposat sancions a Moscou que han anat incrementant al llarg de l'últim any en un intent que Rússia doni marxa enrere en el seu comportament cap a Kiev, però que aparentment no han aconseguit els objectius perseguits i que sí han malmès alguns sectors econòmics, principalment algunes exportacions agrícoles dels Vint-i-vuit.
Obama i Merkel, que van tenir una cita bilateral abans de l'inici de la cimera, van coincidir en vincular la duració de les sancions a Rússia amb el ple compliment dels acords de Minsk II, determinats en el mes de febrer entre Kiev, els separatistes prorussos i Moscou amb la intermediació de França i Alemanya.
"Els dos líders han abordat l'actual crisi a Ucraïna i han acordat que la duració de les sancions s'hauria de vincular clarament a la plena implementació dels acords de Minsk i respecte a la sobirania ucraïnesa", va indicar la Casa Blanca.
A aquesta posició es va sumar també el president del Consell Europeu, el polonés Donald Tusk, qui va insistir en el fet que tots els socis asseguts a la taula del G7 - Estats Units, Alemanya, França, Regne Unit, Itàlia, Canadà i Japó - "donen suport a la pla integritat territorial ucrainiana, la seva sobirania i la seva independència".
Sobre la crisi ucraïnesa Obama també va parlar abans que comencés la cimera amb el primer ministres britànic, David Cameron, a qui va destacar "la importància de mantenir el règim de sancions" contra Moscou, a més de senyalar que encara espera poder trobar una "solució pacífica i diplomàtica" per aquesta crisi.
Obama va afirmar que l'objectiu d'aquesta reunió de les principals potències internacionals era "debatre sobre un futur compartit, una economia que crea treball i oportunitats, en mantenir una Unió Europea pròspera i forta", una frase interpretada com una al·lusió a la crisi grega.
Acord de comerç lliure
Washington va expressar en diveses ocasions la seva preocupació per la situació de Grècia i va demanar a Atenes i els creditors internacionals (la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional) flexibilitat i arribar a un acord quan abans per evitar "accidents", com podria ser l'eventual sortida de l'euro.
El president dels Estats Units també va abordar un altre assumpte que interessa a Washington i a la Unió Europea com són les negociacions que ambdues parts mantenen per concloure el pròxim any un ambiciós acord de lliure comerç i inversions (TTIP).
Ambdues parts consideren que aquest acord, que crearà zona més gran de lliure comerç del món, impulsarà el creixement i el treball, però és també molt criticat per activistes i organitzacions que consideren que les negociacions es fan de manera poc transparent.
