Són només 250 illots que sumen
poc més de nou quilòmetres qua-
drats de terreny natural i artificial
enmig d'un immens oceà. De fet, la situació no seria extraordinària si no es tractés de les noves illes artificials que la Xina està construint amb tot sigil enmig del mar de la Xina meridional, en una extensa àrea marina que el gegant asiàtic es disputa amb Filipines, Malàisia, Taiwan i Vietnam. El fons de la qüestió rau en què el país que controli les illes tindrà la major concessió dels 2,25 milions de quilòmetres quadrats en aquestes aigües i de tota la pesca i petroli que hi ha sota.
En les últimes fotografies de satèl·lit en poder de la iniciativa de Transferència Marítima d'Àsia (AMTI), del Centre Internacional d'Estudis Estratègics, es veu l'evolució d'aquestes zones dragades i l'aparició de diverses porcions de terra a l'escull Mischief, a l'oest de Filipines. Els analistes dels EUA assenyalen que les imatges mostren com la Xina porta a terme una política de "fets consumats al mar" per reforçar la seva reclamació territorial. Per això, ha mobilitzat una gran flota de vaixells amfibis, trepants i maquinària especialitzada i nombrosos recursos humans a la zona des de fa un any. La plataforma aixecada al sud de l'illot ha estat engrandida amb sorra extreta a l'entrada sud de l'escull. D'acord amb les informacions de l'AMTI, aquesta zona ha estat ampliada en prop de 270 metres quadrats.
Preocupació internacional
Els Estats Units han expressat la seva preocupació per la política expansionista de Pequín. "En la nostra opinió, la recuperació de terres que porta a terme la Xina i la frenètica activitat constructora augmenten el temor a la regió ", va assenyalar el portaveu del Departament d'estat nord-americà, Jeff Rathke.
El passat 9 d'abril, l'almirall Harrison Harris, comandant en cap de la Flota del Pacífic dels EUA, va posar en dubte les intencions de Pequín amb els seus treballs sobre la gran reserva de corall. "En el transcurs d'uns pocs mesos, la Xina ha creat un gran mur de sorra amb dragues i tractors", va lamentar l'almirall. "Pequín està consolidant terres artifi-cials amb grans quantitats de sorra que diposita sobre esculls de coral viu, alguns dels quals estan submergits, i després els pavimenta amb ciment", va assegurar el militar al diari The New York Times.
Per als qui naveguen per la zona
el primer que crida l'atenció als observadors és una mena de plataforma a l'horitzó. Sembla terra ferma, però el GPS no la registra. Sense això, les fotografies aèries de la zona mostren enormes treballs
de construcció que el govern xinès executa per poder reclamar noves terres, cosa que passa des del passat mes de gener. Sobre els illots fins ara despoblats s'observen camions, grues, tubs d'acer i el centelleig de les soldadures, segons relata un reporter del Times desplaçat a la zona. Són milions de tones de roques i terra dragades del llit marí les que s'han amuntegat sobre els esculls de coral per formar nova terra. A sobre d'un bloc de formigó un soldat observa amb els seus prismàtics tot el que es mou al voltant.
L'aparició de les noves illes és
un dramàtic canvi en una llarga
disputa territorial a la regió. Només
la Xina i Taiwan ho reclamen tot: no només l'arxipèlag de les Spratly sinó també els esculls Scarborough (o de la democràcia) i les illes Paracelso. Les Filipines i el Vietnam, per part seva, reclamen també grans extensions que inclouen gran part de les Spratly. A principis d'aquest any, la presència xinesa a aquest darrer arxipèlag es limitava a un grapat de blocs de formigó sobre atols de corall. Però actualment s'estan construint illes sobre cinc esculls. És més, d'un d'ells sembla emergir una base aèria amb una pista suficientment gran per ser usada per avions de combat, segons les observacions de la intel·ligència nord-americana.
L'estratègia serveix per fer front
a un greu dèficit dels xinesos a la zona. De tots els països que reclamen aigües territorials a la zona,
la Xina és l'únic que no té sota el seu control una illa real. Pequín només té esculls. El de Johnson Sud el va ocupar el 1988 després d'una sagnant batalla que va deixar 70 marins vietnamites morts. Llavors va deixar clar que està disposada a tot. Durant dècades va semblar una qüestió latent, però el 2012 el Partit Comunista xinès va reclassificar la zona com d'"in-terès nacional essencial". Això va servir de primer avís sobre el fet que defensaria els seus interessos amb fets consumats.
