Avança sense fre el terror de l'islamisme radical. La violència gihadista va mostrar ahir la seva capacitat letal amb tres atacs simultanis en llocs tan distants com Tunísia, Kuwait i França que van causar la mort d'almenys 60 persones. Els terroristes van matar desenes de turistes en una platja tunisiana, fidels xiïtes en una mesquita de Kuwait i van degollar un home i van ferir diverses persones en una planta industrial a França, prop de Lió. L'Estat Islàmic va assumir l'autoria de l'atac kuwaitià. El Califat, l'aniversari de la proclamació del qual es celebra dilluns, havia demanat als seus adeptes que ataquessin els «heretges» durant el Ramadà, i cal recordar que ahir era el segon divendres del dejuni musulmà.

Els atemptats es van produir al llarg del matí i van commocionar el món sencer a mesura que s'amuntegaven les notícies dels atacs en tres continents diferents i augmentaven les xifres de morts. Diversos països europeus van elevar el nivell de les seves alertes antiterroristes -Espanya va assolir el més alt des dels atemptats de l'11 de març de 2004- alhora que van prometre seguir unint les seves forces per continuar al Pròxim Orient la seva guerra contra l'EI.

Els atacs es van produir contra tres habituals objectius gihadistes que representen els «enemics» més esmentats en les seves proclames: un país musulmà que a través d'una transició democràtica s'allunya de l'islamisme radical; fidels xiïtes; i els països europeus, entre els quals destaca França, l'Estat que combat el gihadisme a tres fronts: l'Iraq, Mali i la República Centreafricana.

L'ofensiva del terror va tenir lloc en paral·lel a un atac d'Al-Xabab -la filial d'Al Qaeda- a Somàlia que va matar desenes de soldats, i als nous atacs de l'EI, les tropes del qual avancen de nou sobre la ciutat de Kobani, on ahir van perpetrar una matança de civils, segons va denunciar una organització de defensa dels drets humans. És en aquest front en què la coalició liderada pels Estats Units, integrada també per països àrabs i occidentals, posa en dubte l'eficàcia per combatre uns «exèrcits» sorgits de la nit al dia i que són capaços de posar contra les cordes els seus enemics a les seves pròpies cases.

L'atac de França situa de nou Europa a l'ull de l'huracà d'aquesta nova guerra global en la qual ja ningú se sent al marge. Després dels atacs a París, a Dinamarca, Bèlgica o Espanya, les autoritats reforcen els seus arsenals legals i policials davant del terror en un nou pols entre la seguretat i les llibertats. Als carrers europeus, com passa a París, es veu contínuament militars de patrulla en una escena que, en anar repetint-se, ja sembla perillosament normal per als ciutadans. «Mai ha estat tan alt el nivell d'alerta», afirmava fa un mes el fiscal de París, François Molins, encarregat de la lluita antiterrorista.