Una onada d'entre 6.000 i 8.000 refugiats ha arribat en les últimes 24 hores a la localitat sèrbia de Presevo, a 8 quilòmetres de la frontera amb Macedònia, una xifra que va en augment, segons dades de la Creu Roja local. L'ACNUR calcula que més de la meitat de les persones que arriben a Sèrbia procedeix de Síria, al voltant d'una quarta part de l'Afganistan i menys del 10 per cent de l'Iraq.
No gaire lluny d'allà i encara més a prop de la frontera, a Miratovac, el Govern serbi ha establert un centre d'acollida per a les més de 5.000 persones que també han arribat a aquest poble en els últims dies.
"Ens hem vist obligats a crear un nou centre de refugiats, a més del de Presevo. Aquí [Miratovac] hi ha més de 5.000. I estimem que en els propers dies els refugiats seguiran arribant amb la mateixa intensitat", ha dit el ministre serbi de Defensa, Bratislav Gasic, en aquest diumenge el lloc.
Els mitjans serbis assenyalen que el motiu d'aquesta onada d'arribades podria ser que Macedònia ha organitzat trens per portar els immigrants cap a la frontera de Sèrbia.
A més, sembla haver-se accelerat el registre en els passos fronterers de Bogorodica i Djevdjelija, on ja no hi ha la dramàtica aglomeració de refugiats dels últims dies.
Aquesta situació representa per a Sèrbia un pic d'entrades dins d'un flux continu de refugiats que, en la seva gran majoria, arriba al país balcànic amb la intenció de creuar cap a destinacions del nord i el centre d'Europa.
"La gran majoria dels refugiats té la intenció només de transitar per Sèrbia. El seu destí és Alemanya i Suècia, sobretot, segons afirmen, on tenen ja les seves comunitats, parents i amics", explica Mirjana Milenkovski, portaveu de la secció sèrbia de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR).
El ministre serbi de Treball, Ocupació i Assumptes Socials, Aleksandar Vulin, ha afirmat a la cadena de televisió pública RTS que unes 2.000 persones transiten diàriament pel país i que Belgrad espera ajuda de la Unió Europea (UE) davant d'aquesta situació.
Des de l'1 de gener d'aquest any, ACNUR estima que han entrat al país unes 180.000 persones, només la meitat de les quals ho ha fet oficialment.
Encara que totes asseguren en entrar que demanaran asil a Sèrbia, després el nombre real de sol·licituds desmenteix aquesta intenció. "Del total de 66.428 persones que fins al 31 de juliol van entrar oficialment a Sèrbia, totes han declarat que tenen la intenció de demanar asil, però en realitat fins a la data ho han fet només 484 d'elles", ha indicat Milenkovski.
En realitat el flux es dirigeix ??cap a Hongria, un altre país de trànsit on el Govern manté una actitud hostil cap als immigrants.
El primer ministre hongarès, Víctor Orban, va assegurar recentment que espera que a finals d'agost ja estigui acabada la tanca de 4 metres d'altura que s'estendrà al llarg dels 175 quilòmetres de frontera amb Sèrbia, per on es creu que entren diàriament unes 1.500 persones.
Mentrestant, l'actitud de Sèrbia és la de no limitar el trànsit.
"Sèrbia no impedirà l'entrada dels refugiats al país, com tampoc la seva sortida", ha declarat el titular de Defensa.
ACNUR i la Creu Roja s'encarreguen de subministrar menjar, aigua i medicaments.
