El vicecanceller alemany, Sigmar Gabriel, creu que Alemanya té capacitat per acollir mig milió de refugiats a l'any durant uns anys per la seva bona situació econòmica. Una xifra que podria resoldre bona part del conflicte de les darreres setmanes i molt superior als poc més de 20.000 que França o el Regne Unit s'han ofert a acollir en els darrers dies.
«Crec que nosaltres podem assumir de forma segura de l'ordre de mig milió durant uns anys. No en tinc cap dubte, potser fins i tot més», va declarar Gabriel, que també és capdavanter del Partit Social Demòcrata (SPD), a la cadena ZDF.
El vicecanceller ha ressaltat que «Alemanya és un país fort i compassiu» i va incidir que «simplement tenim una situació econòmica excel·lent». El Govern alemany ha indicat que espera rebre aquest any unes 800.000 sol·licituds d'asil, quatre vegades més de les rebudes l'any passat.
Continua l'èxode
Mentrastant, l'èxode dels refugiats de l'Orient Mitjà des d'Hongria cap a Alemanya, a través d'Àustria, va continuar ahir per quart dia consecutiu, enmig de les crítiques per les males condicions d'acollida dels immigrants en aquest país. Un representant de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) va instar a Budapest les autoritats que millorin les condicions de vida en els centre d'acollida, alhora que va exigir que s'agilitzin els tràmits de registre. «Molts romanen en condicions precàries en els punts de recollida. Serien necessàries millores», va afirmar Vincent Cochetel, director d'ACNUR per a Europa, que va visitar diversos centres per a refugiats a Hongria
Recentment l'organització defensora dels drets humans Amnistia Internacional (AI) també va criticar el tracte als refugiats, a l'assegurar que molts nens dormen al ras malgrat el fred i que els immigrants a penes reben menjar i aigua.
«Hongria ha d'oferir urgentment als refugiats i immigrants que creuen la frontera des de Sèrbia condicions de recepció més humanes, més transport i claredat sobre a on seran enviats», va assenyalar AI en un comunicat.
Segons va dir Cochetel ahir, «els processos de registre a Hongria moltes vegades són molt complicats i els sol·licitants d'asil en moltes ocasions no entenen de què es tracta». En aquests centres són internats els refugiats que arriben a Hongria, després de creuar la frontera tancada amb Sèrbia.
Allà han de passar els primers dies i és on es registren les sol·licituds d'asil i on són inscrits els immigrants, prenent les seves empremtes digitals. El punt més calent de la frontera entre Hongria i Sèrbia és la zona al voltant de Röszke, on ahir centenars de refugiats van fugir corrent d'un lloc de registre, encara que poques hores després van ser retinguts de nou pels agents.
El procediment de registre, més enllà de realitzar-se en circumstàncies «precàries», com denuncien les organitzacions humanitàries, és el que menys volen els refugiats.
D'acord amb la legislació comunitària, els tràmits d'asil han de ser processats al país d'entrada dels refugiats. Per això, els immigrants de l'Orient Mitjà no volen ser registrats a Hongria perquè temen ser tornats a aquest país, fins i tot si aconsegueixen arribar a Europa Occidental.
No obstant això, Hongria es limita a aplicar la normativa comunitària de registre, que a més permet restringir els seus moviments mentre dura el procés d'asil. Davant la crisi migratòria viscuda la setmana passada a Hongria, els governs d'Àustria i Alemanya van anunciar que deixarien entrar en els seus països als refugiats procedents d'aquest país. Des de llavors han passat ja unes 23.000 persones sense controls des d'Hongria a Àustria i d'allí a Alemanya; només ahir van ser 7.000.
Una segona tanca
L'estació Keleti a Budapest, que fins a la setmana passada era com a espècie de campament per a milers de refugiats, s'ha convertit ara en una enorme «sala de trànsit». Els refugiats arriben a milers cada dia per pujar directament a un dels trens que els porten a Viena o Munic (Alemanya), sense que ningú els controli.
El primer ministre hongarès, Viktor Orban, ha anunciat que s'accelerarà la construcció d'una segona tanca a la frontera amb Sèrbia, de quatre metres d'altura, per frenar la immigració. L'objectiu del Govern conservador nacionalista d'Orban és acabar la polèmica tanca al mes d'octubre, per quan l'ONU estima que comenci a reduir-se el flux migratori.
Les autoritats hongareses han interceptat en el que va d'any a més de 167.000 persones que van creuar d'una forma il·legal la frontera, segons dades de la policia.
