E

ls diaris de d'Alfred Rosenberg, que aquesta setmana s'han publicat en un volum editat per Crítica, es completen amb un ampli pròleg i 23 documents amb els discursos i articles del nazi i els comentaris dels editors del llibre, els alemanys Jürgen Matthäus i Frank Bajohr.

A més, el volum, que ocupa més de 700 pàgines, inclou també altres arxius que ajuden a completar aquesta radiografia d'una de les ments més influents del Partit Nacional Socialista d'Alemanya.

I és en un d'aquests documents, precisament, on es recull la proposta de Rosenberg (Tallin, 1883 - Nuremberg, 1946) de dur a terme l'«extermini biològic de tot el poble jueu a Europa».

No obstant això, crida l'atenció la subtilesa d'aquests Diaris a l'hora de referir-se a l'Holocaust per part de Rosenberg, qui es va cuidar de no incloure en les seves memòries comentaris explícits sobre l'extermini jueu.

Però això no és res nou en les memòries que es coneixen dels dirigents nazis, doncs la mateixa cura es pot observar en els diaris de Joseph Goebbels, competidor, de fet, de Rosenberg, qui mostra la seva aversió pel ministre de Propaganda d'Adolf Hitler referint-se a ell, per exemple, com a «focus de pus».

Per a la publicació d'aquests diaris, els seus editors han elaborat una primera part a manera d'introducció que aporta petites pinzellades sobre la vida de Rosenberg i del seu paper en un dels episodis més terribles de la història del segle XX.

En aquest sentit, també abasta la història del parador dels diaris, que van ser trobats el 2013 després d'haver estat fins a 1993 en poder de Robert M.W. Kempner, un dels assessors legals nord-americans durant els judicis en el Tribunal Internacional Militar de Nuremberg i fiscal en el procediment conegut com «el cas dels ministeris».

Després de la mort de Kempner, l'any 93, el Museu de l'Holocaust va estar més d'una dècada buscant els documents que faltaven, entre ells aquest diari, que el fiscal havia retingut il·legalmentm i va passar a formar part del Museu de l'Holocaust.

Després d'aquesta introducció, les pàgines donen pas al contingut «reproduït» dels diaris de Rosenberg. Fins i tot conserven les seves «faltes d'ortografia, abreviatures, ratllades, subratllats i incoherències», segons indiquen els editors.

Les anotacions del que va ser ministre per a Assumptes de l'Est del Führer s'interrompen el 3 de desembre de 1944, última data en la qual Rosenberg escriu, des del seu refugi a Berlín.

Alfred Rosenberg va néixer a Tallin (Estònia) en el si d'una família germanobàltica i posteriorment va cursar Arquitectura a Riga i Moscou i va arribar a Alemanya el 1918, on no va trigar a introduir-se en els cercles nacionalistes on va aconseguir cert renom com a autor de textos polítics d'orientació antisemita i anticomunista, abans d'unir-se al règim nazi.

Al final dels seus dies, va ser acusat a Nuremberg de crims contra la humanitat, crims de guerra, participació en la preparació d'una guerra d'agressió i crims per la pau, càrrecs dels quals va ser declarat culpable i condemnat a la pena de mort. Va ser executat a la forca, el 16 d'octubre de 1946.

Els editors del llibre han estat Frank Bajohr, des de 2013 director d'investigació del Centre d'Estudis de l'Holocaust en l'Institut für Zeitgeschichte a Munich, i Jürgen Matthäus, qui desenvolupa la seva labor professional en el Museu Memorial de l'Holocaust a Washington DC.