Finalment un polític estranger s’ha mostrat favorable al dret de Catalunya a decidir. No ha sigut fàcil. Després de buscar sense èxit per tot Europa s’ha hagut de travessar l’Atlàntic i provar sort a la Cambra de Representants dels Estats Units. Molta mala sort seria que d’entre els seus més de 400 membres no n’hi hagués ni un disposat a parlar una mica bé del procés. Així doncs, el Govern català té ja el seu heroi i qui sap si li està preparant una creu de Sant Jordi de les de la propera remesa. Es tracta de Dana Rohrabacher, president del subcomitè d'Afers Europeus. Acusat en diverses ocasions de racista, sí. Membre de l’ultradretà Tea Party, sí. Amb controvertides -per ser suaus- opinions sobre guerres i sobre immigració, sí. Però no ens posem estupends, el que compta és que hagi parlat a favor del dret a decidir, tota la resta a qui importa. Rohrabacher és ja el tio d’Amèrica que tots els catalans ens mereixem. Si encara no el coneixen, no es preocupin, la seva cara d’amant de la bona vida els serà familiar així que la vegin uns quants centenars de vegades en les televisions i premsa afins.

Dels 435 membres de la Cambra de Representants dels EUA, cinc -segons la delegació catalana fins allà desplaçada- van assistir a la reunió Political Economy of Catalonian Independence, cosa que va servir al ministre Margallo per felicitar efusivament la delegació catalana per haver aconseguit interessar un 1,1% dels representants. I d’ells només l’esmentat Rohrabacher va fer alguna declaració

Negocis catalans

Sempre es poden amagar les seves idees ultradretanes i la seva pertanyença a l’ala més dura dels republicans darrere una cortina de seda, que tot ho dissimula. Serà en canvi més difícil ocultar que darrere les simples paraules de Rohrabacher -no pensin en grans declaracions, se’n va sortir amb un simple «no veig cap raó per la qual la gent de Catalunya no pugui tenir el dret a escollir si volen formar part d'Espanya»- hi ha sucosos negocis.

Rohrabacher és un congressista per Califòrnia que durant els darrers anys ha concedit nombrosos contractes públics a la companyia catalana Grifols, el president de la qual, Víctor Grifols, ha donat suport, públicament, l’estratègia d’Artur Mas. Segons El Confidencial, Rohrabacher ha concedit vuit contractes a Grifols, i a banda l’empresa catalana va comprar la divisió de transfusió de sang de Novartis. Entre unes coses i altres, Grífols ha facturat 18.753.397 dòlars al govern dels EUA. Que menys que unes paraules que a res no comprometen per deixar satisfet tan bon client.

El cas és que Rohrabacher es mostri favorable al dret a decidir, els motius són el de menys. Es deu poder aplicar a Catalunya allò que va dir ell mateix respecte el dret a decidir de Texas: «Si inclús els negres voten, els Estats tenen el dret de separar-se». Creu de Sant Jordi, ja.