El?Marroc va tancar per segona vegada en cinc dies el pas fronterer de Beni-Enzar, el més important dels quatre que té amb Melilla, on el pas de vehicles va ser restringit durant una hora per una concentració d'immigrants sirians al costat alauita. L'oenagé melillenca Prodein va denunciar a través de les xarxes socials aquest nou tancament fronterer, que només va afectar el trànsit rodat, i que es va estendre durant una hora. Segons Prodein, aquest tancament de la frontera es va produir «per evitar que els refugiats arribin a l'oficina d'asil de Melilla», davant la «presència d'un grup de refugiats que volien accedir» a aquestes instal·lacions, situades darrere del control de seguretat del costat espanyol de la frontera. El passat dimecres 9 de setembre es va produir el primer tancament fronterer per part del Marroc, també per espai d'una hora. efe/ddg melilla
El ministre espanyol d'Interior, Jorge Fernández Díaz, va assegurar que Espanya rebrà unes 35.000 demandes d'asil aquest any, un càlcul que resulta de sumar les dues propostes de Brussel·les per al repartiment de refugiats i altres 17.000 sol·licituds que preveu que arribaran en paral·lel. El ministre va afegir que Espanya no preveu de moment augmentar el seu compromís de juliol d'acceptar 1.300 refugiats del total de 40.000 arribats a Grècia i Itàlia, i va reiterar que sí rebrà els 15.000 demandants de la nova proposta de 160.000 persones.
«Ara no qüestionarem les xifres que estan tancades», va afirmar el ministre a la seva arribada al consell extraordinari de titulars d'Interior de la Unió Europea (UE). Fernández Díaz va defensar que la UE articuli una política comunitària en matèria d'asil, immigració i retorn, així com que es doti de recursos econòmics per al desenvolupament als països d'on procedeixen els immigrants, «perquè no es vegin abocats a caure en mans de les màfies».
En aquest sentit, el president del Govern, Mariano Rajoy, va advocar per una reunió «urgent» de la comunitat internacional per buscar solucions al conflicte a Síria i evitar les situacions dramàtiques de milers de desplaçats, encara que no va aclarir si Espanya participaria en una missió militar.
Rajoy va explicar que Espanya donarà suport a les propostes de la Comissió Europea per a l'acollida de refugiats. No obstant, va afegir que, encara que el problema «puntual» de Síria, provocat per una guerra civil, ha de prendre's «seriosament» i arreglar-se «ràpidament», Espanya també defensarà que cal donar una solució al problema global i de fons.
No obstant això, pel que fa a una possible participació de tropes espanyoles en una intervenció militar, Rajoy no va voler entrar en un «debat públic» sobre què cal fer, qui ho ha de fer o si serà «per terra o per aire», i es va limitar a reclamar una reunió urgent de la comunitat internacional per resoldre i «evitar les situacions terribles que estem veient». El cap de l'Executiu va assenyalar que «ja veurem que farà Espanya en el seu moment», i va recordar que les tropes espanyoles ja estan a països com Mali o l'Afganistan.
Atenció als refugiats
Per part seva, el ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, va anunciar que també convocarà les ONG especialitzades en ensenyament i parlarà amb les comunitats per gestionar i coordinar l'atenció a les persones refugiades de la millor manera possible. El ministre va recordar que dijous té previst reunir-se amb els rectors de les universitats i organitzacions d'estudiants per tractar aquest mateix assumpte.
Ahir mateix, el secretari d'Estat d'Educació, FP i Universitats, Marcial Marín, va sol·licitar a les comunitats que «enviïn propostes i mesures per afavorir la integració educativa d'aquestes persones a Espanya», i que s'aprovaran «les que tinguin el suficient consens».
Marín, que va presidir la reunió de la Comissió General de FP, va demanar a les autonomies «compromís» per col·laborar amb el Govern en mesures d'acollida. «Les persones que vinguin, ja siguin nens o grans, necessiten, en el primer cas, escolarització, i en el segon, ser preparades -va explicar Méndez de Vigo- perquè molts són refugiats polítics sirians i, en algun moment donat la situació siriana es normalitzarà i voldran anar al seu país». El que aprenguin a Espanya, va argumentar, serà «molt important per a la reconstrucció del seu país».
