L'exministre de Finances grec Yanis Varufakis va anunciar que dóna suport a Unitat Popular, el partit nascut de l'escissió de Syriza, de cara a les eleccions anticipades que Grècia celebrarà demà. L'exministre va afirmar que l'objectiu d'aquests comicis és, d'una banda, «eliminar el no valent del 62% del poble als programes de rescat humiliants i ineficaços» i, de l'altra, «legitimar la capitulació» posterior a la signatura del tercer pla de rescat.

L'exprimer ministre Alexis Tsipras va dimitir el passat 20 d'agost i va proposar la celebració d'eleccions anticipades després de consensuar amb els creditors el tercer programa de rescat. L'aprovació d'aquest pla al Parlament va causar la divisió de Syriza i el naixement d'Unitat Popular, formació que advoca per no aplicar polítiques d'austeritat i sortir de l'euro.

A l'inici de la campanya, Varufakis va afirmar que no concorreria a aquests comicis en cap llista i que la seva intenció era formar un front europeu antiausteritat. L'economista va instar els ciutadans a votar els partits, a excepció del neonazi Albada Daurada, «que rebutgen la lògica, segons la qual la perspectiva europea de Grècia depèn de la millor aplicació possible del tercer pla de rescat».

«El tercer pla de rescat és enterament no sostenible i, el pitjor, treu a tot govern grec, per molt que no ho vulgui, les eines per lluitar contra l'oligarquia i la crisi autoalimentada», va destacar. L'exministre va explicar que aquest programa manté l'obligació d'arribar a un superàvit primari molt alt (3,5% per 2018) i obliga l'Executiu a sol·licitar el vistiplau dels creditors per a tota decisió que vulgui prendre.

El líder de Syriza, Alexis Tsipras, va tancar ahir a la tarda la breu campanya electoral grega amb un acte de campanya en què va comptarà amb el suport de diversos dirigents de l'esquerra europea, entre ells el líder de Podem, Pablo Iglesias, que ja li va donar suport en el míting final dels comicis de gener.

Iglesias va afirmar que dóna suport a l'esquerrà Syriza en les eleccions anticipades perquè representa el «futur» i permet imaginar «una Europa més justa» davant dels «poders financers».