La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha celebrat aquesta setmana, des de la condició de líder atípica, deu anys de la victòria electoral que la va portar al poder a Alemanya, després de derrotar pel mínim avantatge el socialdemòcrata Gerhard Schröder. Fredor o excés de sang freda són dues etiquetes que s'atribueixen a Merkel, a la qual tan aviat es retreu lentitud en les seves reaccions -per exemple, davant el drama dels refugiats- com intentar imposar la llei del més fort a l'eurozona.

La nit del 18 de setembre de 2005, Merkel va donar ja un recital de la seva peculiar forma d'encaixar una situació, poques hores després de tancar-se les urnes que van donar la victòria al seu partit conservador amb el 35,2% dels vots, solament un punt per sobre del resultat obtingut pel llavors canceller Schröder.

Va ser a la "Ronda dels Elefants", tradicional tertúlia de la televisió pública entre els principals candidats dels partits, vencedors i vençuts; i deu anys després s'aprecien amb més claredat que llavors les claus del comportament de Merkel.

Durant setmanes, els sondejos havien apuntat a una victòria per fins a deu punts de l'aspirant davant Schröder, qui havia convocat eleccions anticipades en ple desgast de poder per les retallades infligides amb les seves reformes estructurals, l'anomenada Agenda 2010.

El gairebé empat final va encoratjar aparentment l'encara canceller, que va saltar a la "Ronda" disputant a Merkel la victòria i afirmant que el seu Partit Socialdemòcrata (SPD) mai se sotmetria a una gran coalició sota el lideratge d'ella. La imatge del derrotat però combatiu Schröder contrastava amb la incapacitat de la teòrica guanyadora per rebatre'l, mentre el líder liberal Guido Westerwelle sortia en la seva defensa i es preguntava què s'havia pres el canceller abans del programa.

Ja cap al final, Merkel es va permetre apuntar que el millor era esperar un parell de dies i deixar que comencessin les converses per buscar aliats, que es van tancar, després d'un procés laboriós, amb una gran coalició, per descomptat sota el seu lideratge.

Persona discreta

"És una persona discreta, que no reacciona a un exabrupte amb sortides de to, sinó analitzant la situació", explica Lothar de Maizière, el primer ministre de la República Democràtica Alemanya (RDA) durant la transició precipitada per la caiguda del Mur de Berlín el 1989.

Merkel és capaç de resoldre el problema més complex seccionant-lo en cadascun dels seus elements, "una qualitat pròpia de l'àmbit científic del qual procedeix i poc comú en la política", afegia en una trobada amb els mitjans el polític i advocat.

Tenia un talent especial, però ningú hagués vaticinat que pogués fer carrera en política algú com ella, filla d'un pastor protestant crescuda a la RDA, que "no procedia de cap elit, ni social ni dins del partit".

De Maizière va convertir en viceportaveu del seu Govern Merkel, que de membre de les joventuts comunistes de la RDA havia passat a integrar-se en els grups de l'oposició cristianodemòcrata i havia abandonat el seu teòric futur com a doctora en Ciències Físiques.

"Ni jo ni Helmut Kohl vam inventar el fenomen Merkel. Ella va trobar el seu camí cap al poder", va assenyalar De Maizière, retirat de la política, en la presentació del llibre El camí de Merkel en la transició, del periodista austríac Ewald König. L'actual cancellera va passar d'apadrinada seva a ministra de Kohl, el 1991, i va assumir les regnes de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) el 2000, enmig de l'escàndol de finançament irregular que va esclatar en el declivi del patriarca.

Schröder no va ser l'únic que va cometre l'error de subestimar una contrincant que considerava menor, tant en la campanya electoral com en aquell programa de televisió en el qual ell mateix va reconèixer després que va estar "suboptimal" -gens òptim, en definició, va dir, de la seva esposa Doris-. Hi ha una llarga llista d'exrivals interns a la CDU que van incórrer en aquesta mateixa falta i es van veure desbancats.

L'aniversari de la victòria de 2005 es produeix en plena crisi humanitària dels refugiats, factor de risc en una UE en situació crítica que torna a posar a prova la ment analítica de Merkel, de 61 anys