El Tribunal Suprem ha assenyalat en una sentència que són abusives les clàusules dels contractes laborals que porten el treballador a lliurar a l'empresa el seu número de telèfon mòbil i la seva adreça de correu electrònic, de forma aparentment voluntària però en realitat forçada per l'escassetat de llocs de treball disponibles.

El Suprem admet que voluntàriament puguin posar-se aquelles dades a disposició de l'empresa i fins i tot que "pogués resultar desitjable, donat els actuals temps de progressiva puixança telemàtica en tots els àmbits", però s'oposa a que en el contracte de treball es faci constar aquesta obligació.

D'aquesta manera, el treballador no pot ser obligat, estableix l'alt tribunal, mitjançant una clàusula tipus, a prestar consentiment "voluntari" a què es facin constar aquestes dades personals.

La sentència assumeix que el contractat és la part més feble i que en un moment en què l'ocupació és un bé escàs aquest consentiment es pot entendre's com forçat, per més que es faci constar que aporta les seves dades "voluntàriament". Són, a més, dades no necessàries per al compliment del contracte de treball i estan defensades per la Llei de Protecció de Dades.

L'Audiència Nacional li va concedir la raó en aquest litigi al sindicat CCOO en un conflicte col·lectiu plantejat contra l'empresa Unisono Soluciones de Negocio. Ara el Suprem confirma aquella sentència i rebutja el recurs de l'empresa.

La clàusula anul·lada deia que les parts convenien que les comunicacions relatives al contracte "podran ser enviades al treballador via SMS o via correu electrònic, mitjançant missatge de text o document adjunt a aquest".