Rússia va començar la seva intervenció aèria a Síria en defensa del Govern del seu aliat Bashar al-Assad amb el bombardeig d'objectius del grup terrorista Estat Islàmic (EI), poc després que el president Vladímir Putin obtingués la preceptiva autorització parlamentària. Els objectius d'aquests primers bombardejos van ser armament pesat, nusos de comunicació, mitjans de transport i arsenals d'armes, municions i materials explosius pertanyents als terroristes de l'EI.

Avançant-se a les possibles crítiques occidentals, el líder rus va defensar la legitimitat de la intervenció russa amb l'argument que va ser sol·licitada per Damasc, i va assenyalar que l'operació es prolongarà mentre duri l'"ofensiva" de l'Exèrcit sirià contra els seus enemics. "Nosaltres no ens ficarem en aquest conflicte de cap. Per començar, donarem suport a l'Exèrcit sirià exclusivament en la seva legítima lluita contra els grups terroristes", va dir Putin durant una reunió del Govern.

El president de l'opositora Coalició Nacional Síria (Cnfros), Jaled Joya, va assegurar que els bombardejos de Rússia al nord de la província siriana d'Homs van causar la mort de 36 civils. En diversos tuits des de Nova York, el cap de la principal aliança de l'oposició política siriana, que assisteix a l'Assemblea General de l'ONU, va afirmar que les àrees atacades pels avions russos "estaven lliures de l'EI i d'Al-Qaeda".

Joya va oferir, a més, un desglossament de víctimes per zones: 17 morts a la zona de Telbise; 6 a Al Rastan; onze a Al Zafarana, i un a Al Mukaramiya i Al Ganto, respectivament.

El Pentàgon està revisant si Rússia va dirigir els seus primers atacs a Síria contra els gihadistes de l'EI o si també va apuntar a l'oposició moderada que combat el règim del president, va explicar el portaveu de la Casa Blanca, Josh Earnest.

Els ministres d'Exteriors dels Estats Units, França i el Regne Unit van demanar a les Nacions Unides garanties que les operacions militars de Rússia es dirigeixen només contra l'EI i no contra les zones controlades per l'oposició moderada al règim.

"El Departament de Defensa està revisant les actuals operacions militars russes. Molt aviat dirà quins eren els objectius i sobre qui va caure l'atac", va destacar Earnest.

Per altra banda, la Justícia francesa ha obert una investigació penal contra el règim d'Al-Assad per "crims de guerra" comesos a Síria entre 2011 i 2013, va confirmar el Ministeri d'Exteriors. La investigació, iniciada aquest mes a la Fiscalia de París, es basa principalment en les imatges d'un exfotògraf a les ordres de la policia militar siriana, identificat amb el pseudònim de Cèsar.

L'home va fugir de Síria al juliol de 2013 amb prop de 55.000 fotografies en una targeta de memòria en què es podien veure cadàvers torturats, cossos ferits o amb els ulls arrencats i fosses comunes.

Un portaveu ministerial va assenyalar que van rebre a finals de l'agost passat el material i que després que fos verificat pels serveis competents el titular d'Exteriors, Laurent Fabius, va decidir posar-lo en mans de la Fiscalia el passat dia 10, d'acord amb el que estableix l'article 40 del Codi Penal. Aquest article estableix que tota autoritat pública o funcionari que en l'exercici de les seves funcions tingui coneixement d'un crim o un delicte, ha de posar-lo en coneixement de la Fiscalia.