En Xavier Cabezas, «Urban», és prou conegut a Girona, on fa anys que té un establiment dedicat sobretot a la venda de sabatilles i samarretes de bàsquet. Ahir va descobrir que mai ets prou conegut a la teva ciutat. Als pocs minuts de pujar al tren per dirigir-se a Barcelona, on tenia una reunió, una parella de Mossos d'Esquadra el van convidar a baixar i li van demanar que s'identifiqués.
-Sap per què l'identifiquem?
Urban no en tenia ni idea. Ni tan sols havia parlat amb ningú. Els agents li van explicar que alguns viatgers que el van veure esperant el tren van creure que era un musulmà resant, i ràpidament van tèmer un atemptat al tren i van trucar a emergències.
Urban, que no sabria ni com començar a resar a Al·là ni molt probablement tampoc al déu cristià, va quedar sorprès. En conversa amb aquest diari destacava que els agents van ser educats en tot moment. Fins el punt que per problemes de cobertura telefònica no podien comunicar amb la central per corroborar les seves dades i van obligar els operaris a no arrencar el tren fins haver acabat l'operació. D'aquesta manera Urban no el va perdre i va poder anar a Barcelona.
Sens dubte la llarga barba que llueix Urban va influir en prendre'l per musulmà. Però: i les oracions?
-No ho sé, poser estava amb el cap cot, pensant o consultant el mòbil, i es van pensar que resava.
La psicosi terrorista va fer la resta. Fins al punt que quan va pujar al vagó, ja acabada la «operació antiterrorista», es va fer un silenci i, segons confessa, «em vaig notar observat tot el viatge». Potser seria bon moment per afaitar-se la barba.
-No penso fer-ho, de cap manera.
