El Govern dels Estats Units ha rebutjat un pla elaborat pel Departament de Defensa per tancar el penal de Guantánamo (Cuba) en considerar-lo massa costós, fet pel qual el va tornar al Pentàgon perquè sigui revisat, va explicar The Wall Street Journal. La proposta presentada per Defensa arribava als 566 milions d'euros, una xifra considerada excessiva per l'Administració que dirigeix el president nord-americà, Barack Obama. D'aquest total per tancar la polèmica presó, 330 milions haurien anat destinats a la construcció d'un nou penal a territori nord-americà al qual traslladar els presos considerats de major risc.
El rebuig al pla presentat pel Pentàgon suposa un nou escull per a una de les prioritats d'Obama abans que l'any que ve acabi el seu mandat, el tancament de Guantánamo, una promesa que ja va fer en la seva primera campanya electoral cap a la Presidència el 2008.
No obstant això, la seva intenció s'ha trobat des del principi amb l'oposició del Congrés, especialment entre els republicans, que rebutgen la transferència dels reus a presons als Estats Units. El cost anual d'operar Guantánamo, on romanen 107 presos, és de 337 milions d'euros, mentre que el de la nova presó que el Pentàgon proposa construir a territori nord-americà seria de 283 milions (més el cost inicial de 330 milions per a la seva construcció).
El passat 25 de novembre, Obama va signar una llei de pressupost per a Defensa de més de 566.000 milions d'euros, tot i que conté restriccions a la transferència de presos de Guantánamo a territori nord-americà, el que ja va obstaculitzar directament el seu objectiu de tancar la presó.
Obama va explicar la seva decisió de signar la Llei d'Autorització de Defensa Nacional (NDAA) perquè inclou "beneficis vitals per al personal militar i les seves famílies", i conté "autoritats per facilitar les operacions en curs a tot el món". Però les "restriccions contingudes en aquesta llei referents a la presó de Guantánamo són, com he dit en el passat, injustificades i contraproduents", va destacar Obama.
La presó de Guantánamo va arribar a acollir uns 800 presos poc després de la seva obertura, ordenada pel llavors president nord-americà, George W. Bush, després dels atemptats de l'11-S.
