La Cambra dels Comuns va donar llum verd al pla del Govern britànic per estendre a Síria els bombardejos contra l'Estat Islàmic (EI) que el Regne Unit porta a terme a l'Iraq des de 2014. El Parlament va donar suport per 397 vots a favor i 223 en contra a la proposta del primer ministre, David Cameron, perquè la Reial Força Aèria britànica (RAF) s'uneixi als atacs a Síria de la coalició internacional liderada pels Estats Units.

Una part dels diputats de l'oposició laborista, que comptaven amb llibertat de vot en aquesta sessió, es va alinear amb l'executiu de Cameron, que preveu ordenar en les properes hores les primeres missions armades al país àrab.

El Regne Unit ja col·laborava amb la missió internacional a Síria en tasques d'intel·ligència i logística, però s'ha abstingut fins ara de llançar atacs en aquest país, ja que el Parlament va vetar el 2013 una proposta per actuar contra el règim de Bashar al-Assad.

En el debat d'ahir, que va durar prop de deu hores, Cameron va argumentar que l'Estat Islàmic suposa amenaça per a la "seguretat nacional" i va defensar que la intervenció militar és "legal" i "necessària". "No ens hem d'enganyar, aquests terroristes estan planejant assassinar i radicalitzar els nostres fills ara mateix", va dir el primer ministre, per a qui "els riscos de no fer res són molt més grans" dels que comporta una ofensiva militar.

El líder de l'oposició, Jeremy Corbyn, va defensar en canvi que els bombardejos poden augmentar el risc de patir un atemptat al Regne Unit i va posar en dubte que l'Executiu de Cameron hagi traçat un pla "coherent" per combatre els gihadistes i pacificar Síria.

"No hi ha dubte que l'anomenat Estat Islàmic ha imposat un regne de sectarisme i terror inhumà a l'Iraq, Síria i Líbia, i ningú posa en qüestió que suposi una amenaça per a la nostra pròpia gent", va assenyalar Corbyn.