El «Llibre Blanc de la Professió Docent» proposa com a «ideal» aconseguir que els professors més capaços vagin als centres més conflictius i planteja estimular el professorat amb beques de formació, permisos d'estudis i incentius com que «una part» dels honoraris es vinculi a l'«excel·lència». Un equip encapçalat pel catedràtic de Batxillerat, filòsof i pedagog José Antonio Marina proposa una formació teòrica i pràctica inicial de set anys: grau de Magisteri o especialitats acadèmiques (quatre anys) i una prova estatal de selecció per ingressar «en el procés de professionalització i especialització docent» (tres anys).

L'esborrany del document -encarregat pel mInisteri d'Educació- proposa una prova que donaria l'accés a un màster teòric i pràctic d'un any impartit en una xarxa de Centres Superiors de Formació del professorat i, a continuació, hi hauria dos anys de pràctiques docents (amb «retribució adequada») en un centre educatiu sota la direcció d'un professor tutor.

A part, tots els docents no universitaris haurien de ser avaluats «periòdicament i sistemàtica», segons criteris com el progrés educatiu dels alumnes i la seva opinió, l'observació del docent a l'aula, els resultats del centre i la relació del professor amb les famílies.

Els futurs docents realitzaran dos anys de pràctiques en un centre educatiu, per al que s'establirien unes proves estatals d'accés i, en funció de la seva nota, cada aspirant entraria al centre de formació de la seva elecció. El 25% dels aspirants amb millors resultats tindria una beca d'excel·lència; en el cas de triar un centre fora del seu lloc de residència, li cobriria estada i manutenció.

Transcorreguts els tres anys de formació després del grau, els professors que vulguessin accedir a la funció pública docent serien sotmesos a una avaluació final. Per a la FP, Marina creu que han de seguir una formació contínua, en aquest cas per mitjà d'estades a empreses o centres de treball.

El docent ha de ser el protagonista per aconseguir l'«èxit educatiu de tots els alumnes», així que «no pot treballar aïllat», sinó que a l'aula ha de convergir tot el suport del centre, la cooperació de les famílies i fins i tot d'institucions no específicament educadores.

«Ens sembla admirable que a Singapur, per exemple, els mestres considerin un honor ser requerits per a ser traslladats a una escola per fer classes a un grup marginal d'estudiants», assenyalen els autors de l'informe.