L'incident amb l'avió de combat rus SU-24 -abatut per Turquia el mes passat- va donar a Moscou motius per a una guerra, "però vam prendre la decisió de no respondre de forma simètrica", va afirmar el primer ministre rus, Dimitri Medvedev.

"Va ser un atac directe per part d'un país estranger", va explicar el cap de l'Executiu rus, recordant que, "en la present situació, una guerra és el pitjor que pot passar". En lloc d'atacar, Rússia ha posat sancions a Turquia, tot i que Medvédev va evitar qualificar-les així. Són una "reacció protectora", segons va explicar.

Medvédev considera que Ankara va violar totes les normes del Dret Internacional i va donar motius per a una resposta militar. "Què feien al segle XX els països davant d'aquesta situació? Començaven una guerra", va dir. Però el Govern rus es va abstenir de prendre una mesura així, "encara que els turcs hauran d'assumir responsabilitats".

El primer ministre turc, Ahmet Davutoglu, va denunciar que l'Exèrcit rus està portant a terme una "neteja ètnica" al nord-oest de Síria per protegir els seus interessos. Davutoglu va assenyalar que les accions de les forces aèries russes intenten expulsar la població turcmana i els ciutadans de fe musulmana sunnita de l'àrea de Latakia, la ciutat portuària siriana que segueix sent un feu del règim del president sirià, Bashar Al-Assad.

L'encarregat especial dels EUA per a la coalició internacional antiterrorista, Brett McGurk, va assegurar que només el 30% dels bombardejos russos a Síria tenen com a objectiu el grup terrorista Estat Islàmic (EI). En una roda de premsa a Bagdad, on es trobava de visita, McGurk va afirmar que la resta d'atacs aeris són efectuats contra "altres grups armats", entre els quals hi ha rebels no extremistes. Rússia va iniciar una campanya de bombardejos a Síria a finals de setembre passat, al marge de les operacions de la coalició encapçalada pels EUA.