La Fiscalia de l'Audiència Nacional va demanar informes a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil sobre l'atac talibà per si és necessari investigar-lo a Espanya. La petició respon al fet que, en tractar-se d'un possible delicte de terrorisme comès contra espanyols i interessos espanyols a l'estranger, la Justícia espanyola podria ser competent si els fets no s'investiguen correctament a l'Afganistan.
L'atemptat se suma a altres atacs contra delegacions espanyoles a l'exterior. L'últim d'ells es va produir el 21 abril d'aquest any, quan un artefacte explosiu de mitjana potència va esclatar al costat de l'ambaixada a Trípoli (Líbia) sense causar ferits, encara que sí danys materials.
El següent atac més proper en el temps es va produir un anys enrere, concretament el 30 octubre de 2009, i va consistir en diverses explosions contra el consolat d'Espanya a Salònica (Grècia) sense víctimes.
El 24 gener de 2008 uns individus van llançar una granada amb una substància irritant contra l'ambaixada a Caracas, mentre que el 22 març de 2007 l'ambaixada a Kinshasa va ser evacuada després de rebre l'impacte d'un obús que no va causar ferits. Aquell mateix mes, un jove barbut vestit de talibà va clavar una espasa a un policia marroquí que custodiava el consolat a Tetuan.
El 4 de juliol de 2006, membres del Partit Comunista d'Espanya Reconstituït (PCEr) van col·locar diversos coets pirotècnics d'escassa potència a les portes del consolat i de l'Oficina de Turisme d'Espanya a Zuric (Suïssa).
Més d'un any abans, el 26 de març de 2005, es va trobar un artefacte explosiu a l'entrada de l'ambaixada a Manila sense detonador.
El 22 de setembre de 2004, la residència de l'ambaixador a Bagdad va resultar danyada per l'explosió d'un cotxe bomba, pel que sembla dirigit contra un comboi nord-americà. En aquesta mateixa ciutat, el 9 octubre de 2003 l'agregat d'Informació de l'ambaixada espanyola, el militar José Antonio Bernal Gómez, va ser assassinat d'un tret al clatell quan sortia del seu domicili.
