El partit ultradretà francès Front Nacional (FN) va pagar diumenge a la segona volta de les eleccions regionals el preu del seu aïllament polític, víctima a les urnes de l'estratègia socialista i d'una àmplia mobilització ciutadana. Després haver-se situat al capdavant en sis de les tretze circumscripcions una setmana abans, la formació de Marine Le Pen va obtenir un rècord històric de vots, amb 6,8 milions de sufragis, però no va aconseguir col·locar cap dels seus candidats al capdavant d'un Executiu regional.
El partit conservador Els Republicans, que dirigeix ??l'expresident Nicolas Sarkozy, va guanyar set de les regions en joc, mentre que els socialistes van superar les seves expectatives i es van mantenir en cinc, i els nacionalistes moderats corsos van arrabassar a l'esquerra el Govern de l'illa.
«L'estratègia de l'FN per fer creure que és un partit en el qual es pot confiar diumenge no va funcionar. La política es fa per guanyar, no per lluitar de forma perpètua contra un mur que t'impedeix l'accés al poder» , va explicar el politòleg Jean-Yves Camus. El també director de l'Observatori de radicalitzacions Polítiques (ORAP) va afegir que encara que els indicadors mostraven que es té menys por de Marine Le Pen que del seu pare, el cofundador d'aquest partit, Jean-Marie Le Pen, amb el canvi no n'hi ha prou perquè l'agrupació sigui majoritària.
En les presidencials de 2002 el patriarca va passar a la segona volta, però ni llavors ni a les regionals es va evitar la seva limitació històrica de superar el 50% dels vots en l'última ronda.
L'FN «no té aliats», i si en les presidencials de 2017 es repeteix aquest mateix escenari hauran passat 15 anys «en què haurà guanyat vots i percentatge, però seguirà condemnat a l'oposició», estima l'expert.
La seva derrota a les regionals de diumenge va ser clara en termes absoluts, però «menys impressionant» a nivell relatiu, va afegir Bruno Cautrès, investigador del Centre d'estudis polítics de la Universitat Sciences Po.
El seu avanç en aquests comicis constitueix en la seva opinió «un avís sobre el fet que una part de l'electorat, especialment les classes populars i els aturats, no es veuen reflectits en el joc de la dreta o l'esquerra».
L'estratègia de l'FN va funcionar a la primera volta, però a la segona, «sense socis», es va veure frenat per l'anomenat «dic republicà», amb el qual, per impedir la seva victòria, els socialistes van decidir beneficiar la dreta en retirar-se de les zones on el total de vots de l'esquerra no tenia possibilitats de guanyar.
Electoralment, segons va explicar el també politòleg Madani Cheurfa, es pot parlar d'una derrota, però l'FN ha aconseguit malgrat tot «redistribuir les cartes del joc» i instal·lar el seu partit en el panorama polític, amb el seu propi electorat i «capacitat per produir candidats».
L'agrupació de Le Pen, segons el seu parer, s'ha beneficiat de l'actual context de crisi, atur i inseguretat davant els atacs terroristes del passat novembre, i haver guanyat pes el col·loca en bona posició de cara a les presidencials. Serà en aquest moment, segons els experts, quan es demostri si l'actual aposta de conservadors i socialistes, que han fomentat més un vot «en contra de» que «a favor», torna a donar resultat.
Les presidencials
Per altra banda, Marine Le Pen passaria a la segona volta de les presidencials de 2017, però perdria sigui quin sigui el seu rival, segons un sondeig. L'institut Harris va efectuar l'enquesta just després de la segona volta de les regionals plantejant diferents escenaris, ja que no es coneix qui serà el candidat de la dreta moderada. En el cas que fos Sarkozy, Le Pen passaria a la segona volta amb el 27% dels sufragis, davant del 21% que obtindria l'expresident i el mateix percentatge de l'actual cap de l'Estat, François Hollande. Si fos l'exprimer ministre Alain Juppé, aquest obtindria el 29% a la primera volta pel 27% de Le Pen i el 22% d'Hollande.
