El nombre de refugiats i immigrants que van creuar el Mediterani el 2015 superarà properament el milió, va assenyalar l'Organització Internacional de les Migracions (OIM). Fins a la data, segons xifres d'aquesta organització, han arribat a Europa a través del mar 956.456 persones, de les quals 3.695 han mort. Dels 956.456 registrats, 806.919 ho han fet a través de Grècia; 150.317 per Itàlia; 3.845 per Espanya; 269 ??per Xipre; i 106 per Malta. Pel que fa a les morts al mar, han perdut la vida 2.889 persones creuant el Mediterrani central (davant de les costes italianes o malteses); 706 a l'oriental (Grècia i Xipre); i 100 a l'occidental (Espanya). Només en l'últim mes, han mort 35 persones entre les costes turques i gregues, entre ells 12 menors. Les 706 persones ofegades a l'Egeu el 2015 són més que les morts totals al Mediterrani el 2013, puntualitza l'OIM. Malgrat el mal temps i les baixes temperatures, es segueixen produint milers de desplaçaments entre Turquia i Grècia. efe/Ddg ginebra

Ossama Abdul Mohsen, el refugiat sirià conegut per patir l'agressió d'una periodista hongaresa i que va ser acollit a Getafe, va demanar al president del Govern, Mariano Rajoy -tres mesos després d'haver arribat a Espanya-, que agilitzi els tràmits per portar la seva família, que viu una situació «límit». En una roda de premsa celebrada a la Ciutat Esportiva Villaverde, organitzada pel Centre Nacional de Formació d'Entrenadors (Cenafe), que és on treballa, Ossama Abdul va expressar la seva frustració perquè se li «ha negat» el visat a la seva dona i dos dels seus fills i veu cada vegada més lluny la possibilitat de reunir-se amb ells a Espanya.

Després d'escapar de la guerra a Síria, Ossama va arribar el 17 de setembre a Espanya per començar una nova vida. Va viatjar a Madrid des de Munic acompanyat pel seu fill Zaid, de 7 anys, i d'un altre fill de 18 anys, que es va unir a ells a Alemanya, i va obtenir una autorització temporal de residència per la via ràpida. Actualment, els tres resideixen en un pis de Getafe el lloguer del qual paga el Centre Nacional de Formació d'Entrenadors amb càrrec al seu fons per a la solidaritat.

Ossama està content a Espanya, però ha patit atacs d'ansietat perquè està preocupat per la seva dona i dos fills que romanen a Ankara (Turquia) en un pis llogat que només està pagat fins a l'1 de gener i als quals fa mesos que no veu, malgrat que el Govern li va prometre portar-los al país.

Perquè la seva família pugui ?reu?nir-se amb ells i aconseguir el visat especial, l'ambaixada d'Espanya a Turquia els exigeix ??un seguit de documents (certificat d'antecedents penals, passaports en vigor, llibre de família i certificats mèdics) i que estiguin traduïts al castellà. El problema és que aquests documents són «impossibles d'aconseguir», ja que per obtenir-los caldria tornar a Síria i Ossama no pot fer-ho perquè està «perseguit pel règim».

En un altre ordre de coses, una gran part dels exiliats sirians que han fugit de la guerra en aquest país han de ser acollits com a refugiats protegits per la Convenció de Ginebra de 1951, estableix el Suprem en una sentència en la qual concedeix l'asil a una dona siriana a qui li havien rebutjat Interior i l'Audiència Nacional. El Suprem retreu a l'Executiu i l'Audiència que no hagin tingut en compte informes que alertaven del risc per a la vida de la dona per raons de persecució.