La cornisa cantàbrica torna a la normalitat després d'un cap de setmana en què es van arribar a comptabilitzar més d'un centenar d'incendis forestals a Astúries, on encara queda una desena de focus actius, i més de 40 a Cantàbria. L'arribada de la pluja, la reducció del vent del sud i el descens de les temperatures van facilitar els treballs dels equips d'extinció, que han pogut controlar la totalitat dels focs de Cantàbria, Navarra, País Basc i Galícia.

Les tasques se centraven ahir a apagar els 11 focus que romanen actius a Astúries, per la qual cosa el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, a petició del Principat, va enviar avions de gran capacitat que s'incorporaran als treballs en el terme municipal de Boal. A Cantàbria, els 48 incendis que es van registrar entre dissabte i diumenge van ser extingits després d'arrasar, segons va avançar el Govern autonòmic, extensions importants de massa forestal, sobretot a la zona de Campoó-Cabuérniga.

L'incendi a Iguntzi -Navarra-, el de la muntanya Igueldo -que va arrasar 200 hectàrees-, així com els que es van registrar a Galícia, concretament a Carballeda de Valdeorras -Ourense- amb 150 hectàrees cremades; Cap de Manzaneda -Ourense- i Narón -la Corunya-, van quedar igualment apagats. Fins 314 efectius van ser desplegats per la Unitat Militar d'Emergències -UME- a ??Astúries, Cantàbria i Navarra per col·laborar amb els equips especialitzats autonòmics en l'extinció dels focs, i experts de la Guàrdia Civil investiguen la causa dels focs.

No obstant això, diferents organitzacions ecologistes han avançat a Efe que la crema de matoll per a la preparació de pastures per al bestiar, molt habitual a la cornisa cantàbrica, és la causa principal de la majoria dels focs.

La crema de matoll

Per això, Theo Oberhuber, portaveu d'Ecologistes en Acció, va demanar a les administracions que prohibeixin durant tot l'any aquesta pràctica, ja que «a causa dels efectes del canvi climàtic, les èpoques de màxim risc es poden produir ja en qualsevol moment».

Va assenyalar que, davant les condicions meteorològiques dels últims dies, amb temperatures inusuals per aquesta època de l'any i vents del sud més càlids, les administracions haurien d'haver pres «mesures preventives».

Respecte a la relació entre els incendis forestals i la nova Llei de Montes, que obre la porta a l'especulació urbanística a sòl cremada si s'estima d'interès públic, va explicar que aquest mecanisme encara no s'ha utilitzat i moltes comunitats s'han compromès a no aplicar-lo «després del rebuig social que va generar en el seu moment». Per Diana Colomina, coordinadora de restauració forestal de WWF, la major part dels incendis forestals que tenen lloc a serralada cantàbrica a l'hivern tenen relació amb la crema de matoll per produir pastures de qualitat de cara a la primavera, «tasca amb un fort arrelament i un ús generalitzat a la zona».

Va assegurar que ens trobem davant d'un nou escenari climàtic, amb altes temperatures, períodes d'escasses pluges i fortes ratxes de vent, i un nou context que facilita l'abandonament del medi rural, «fet que predisposa a que els nostres boscos estiguin a punt per cremar». Per la seva banda, SEO/BirdLife va advocar perquè s'obri una profunda reflexió sobre les polítiques de lluita contra el foc de les administracions públiques i va insistir en la necessitat d'un pla de gestió centrat en la prevenció i en un canvi d'estratègia.

Ahir, el risc d'incendis forestals a la cornisa cantàbrica seguia sent molt alt o extrem a Galícia, Astúries i punts de Cantàbria, segons informava l'Agència Estatal de Meteorologia -Aemet- a la seva pàgina web.