El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu proposa jutjar l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa i el seu successor, Rodrigo Rato, juntament amb 64 directius més que van utilitzar les polèmiques targetes opaques -«targetes black»- una vegada conclosa la fase d'instrucció.

El magistrat considera que els fets investigats podrien constituir un delicte d'administració deslleial per part dels exmembres del consell d'administració, mentre que la resta d'imputats s'enfronta a una acusació d'apropiació indeguda.

Segons Andreu, «existeixen indicis fundats de criminalitat contra els integrants del consell, de la comissió de control i executius de Caja Madrid i Bankia», que van rebre d'aquestes entitats unes targetes de crèdit emeses per a despeses personals sense contracte.

Un cop finalitzada la fase d'instrucció, la Fiscalia i les acusacions hauran de formular l'escrit d'acusació sol·licitant el judici oral o sobreseïment de la causa en un termini de deu dies. Però el jutge ja adverteix que aquestes targetes, emeses fora del circuit ordinari, «no tenien com a finalitat les despeses de representació o professionals».

Retribucions irregulars

Per aquest motiu, el jutge considera que les quantitats gastades «haurien de ser tractades com a retribucions irregulars» al no tenir suport contractual ni ser declarades a la Hisenda pública.

El text també recorda els al·legats dels directius investigats, al considerar que aquestes targetes «constituïen una part de les seves retribucions fixes» i que els van ser lliurades per l'exdirector general de Caja Madrid i «mà dreta» de Blesa, Ildefonso Sánchez Barcoj.

La investigació va començar l'1 d'octubre de 2014, quan la Fiscalia Anticorrupció va veure indicis de delicte en l'ús de targetes de crèdit per part d'antics membres de la cúpula de Caja Madrid i Bankia, que les van utilitzar per gastar 15,25 milions d'euros en 13 anys.

Anteriorment, l'auditoria interna de Bankia ja havia detectat l'existència d'aquestes targetes emeses en un primer moment per Caja Madrid i ho va comunicar al juny de 2014 al seu principal accionista, el FROB (fons de rescat espanyol).

Arran d'aquesta investigació, el jutge Andreu va imposar una fiança de setze milions a Miguel Blesa i una altra de tres milions a Rato, tenint en compte no només els diners que havien gastat sinó la resta de càrrecs d'altres directius durant els seus mandats.

En el cas de Blesa, el jutge va ordenar l'embargament dels seus béns al no haver presentat la fiança, mentre que Rato va aportar un aval bancari que va evitar el bloqueig de part del seu patrimoni. Des de llavors, han demanat a Andreu que revisi la multa imposada després que diversos usuaris de les targetes «black» hagin retornat les seves despeses.

D'altra banda, el jutge ha desestimat les sol·licituds de sobreseïment presentades per alguns dels imputats en el cas i la petició de noves diligències en considerar que «la instrucció ha de donar-se per conclusa».