Les aliances electorals a Catalunya, el País Valencià i Galícia van il·lustrar el retorn a l'esquerra d'un Podem que havia coquetejat amb el centre durant mesos per atraure una massa de votants que li permetés ser primera força, sota l'argument de la majoria social sense dretes ni esquerres. A la recta final, Pablo Iglesias va defensar amb claredat el dret a decidir, és a dir, la convocatòria d'un referèndum a Catalunya perquè aquesta pugui decidir sobre la independència, encara que ell es va posicionar a favor de la unitat d'Espanya.

Tots dos elements han engreixat els seus resultats electorals el 20-D. Podem obtenir els seus millors resultats a l'Espanya "plurinacional", utilitzant el seu propi terme, i allà on va concórrer amb aliances. Dels poc més de 5,1 milions de vots obtinguts, més de dos van procedir de Galícia, Catalunya i Comunitat Valenciana. A totes tres va rondar el 25% de suport, mentre que la mitjana estatal va ser del 20%. També va fregar el 26% a Euskadi, l'altra nacionalitat històrica, on va obtenir gairebé 317.000 vots més.

Les aliances en aquestes tres comunitats van brindar a l'esquerra rupturista el 63% dels vots totals de Podem. Mentrestant, a l'Espanya a priori menys procliu al referèndum sobre la independència catalana va recollir xifres molt més modestes, com el 12,6% d'Extremadura, el 13,6% de Castella-la Manxa o el 15% de Castella i Lleó. A partir del 13 de gener, quan es constitueixin les Corts, sorgirà el puzle en què s'organitzarà Podem al Congrés, amb un grup parlamentari propi i tres de satèl·lits: el valencià, el català i el gallec.

El grup valencià compta amb quatre diputats de Compromís i cinc de Podem. La Marea gallega té dos membres de Podem, dos d'Anova, un d'Izquierda Unida i un altre d'Orense en Comú. En el cas català, també s'inclouen dos membres d'EUiA, la pota d'IU a Catalunya, que va amenaçar de no sumar-se a l'aliança hores abans de signar l'acord. En principi, tots aposten pel dret a decidir, però no estan tan d'cord sobre què decidir. I una fissura en les relacions entre Iglesias i els forts lideratges territorials sembla un possible risc.