Com expliquem la gran victòria d'En comú Podem? Hi deu haver raons poderoses perquè el que sabem segur és que pel nom no és. No sé quins noms posen els de la nova política, n'hi ha per llogar-hi cadires. Prenen substàncies prohibides? Per explicar els 12 diputats d'En Comú Podem, ens pot ajudar conèixer la personalitat del líder català Xavier Domènech.

Va fer la seva tesina sobre el moviment obrer de Sabadell: Quan el carrer va deixar de ser seu. 1966-1967 i la tesi doctoral que va rebre tota mena de premis es titula Petits grans canvis. Moviment obrer i canvi polític en la dècada dels seixanta. 1962-1967, que tot i el poc pretensiós nom és ni més ni menys que la reivindicació que els canvis a Catalunya van venir del moviment obrer i dels joves. És tota una refutació que els canvis els van portar el Rei i Adolfo Suárez. Un bon aprenentatge.

Ha fet també una història dels moviments juvenils antifranquistes que culminen en la creació del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya a Entre el poder i la societat i una història de la lluita antifranquista i l'arribada de la democràcia de la Joventut Comunista de Catalunya a Temps d'interseccions. La Joventut Comunista de Catalunya 1970-1980. Amb aquests llibres ens podem fer una idea dels seus centres d'interès, que podríem resumir així: els canvis polítics els protagonitzen els de baix.

Més recentment ha publicat Hegemonías. Crisis, movimientos de resistencia y procesos políticos. Xavier Domènech és un dels millors analistes del 15-M. Entre els seus referents trobaríem Walter Benjamin, E. P. Thompson, Antonio Gramsci, Josep Fontana, etc. Precisament, una frase de Thompson que cita en aquest darrer llibre explicaria com sorgeix el 15-M i la seva millor expressió política, Podem: "La avutarda por una ley muy conocida de la aeronáutica puede elevarse en el aire contra una corriente de viento fuerte".

En la recent presentació del llibre que hem fet plegats, Antoni Farrés. Quan els obrers van assaltar l'Ajuntament, Albert Om va dir: vés preparant el llibre Quan vam assaltar el Congrés de Diputats. Acabem d'assistir al moment inicial de l'assalt.

Domènech és un home profundament modern i que desconfia, amb raó, de la postmodernitat: "Las corrientes posmodernas ha ?di?suelto estas herramientas en el campo del análisi social". Va ser durant tres anys membre de la Junta de la UPEC. Poc després del 15-M ja va teoritzar que caldria passar de la protesta a la proposta -que va ser precisament el lema de la UPEC d'enguany- i va passar d'una etapa prolífica com a historiador a protagonitzar tota mena d'intents de reconstruir l'esquerra. De totes maneres, deixeu-me dir que vaig fer un article al juliol de 2013 en què deia que es veia venir una nova generació de polítics molt ben preparats i citava Ada Colau, David Fernàndez, Gerardo Pisarello, Jaume Asens i el mateix Xavier Domènech. Tampoc podria imaginar, però, que l'èxit fos tan aclaparador. Que Xavi Domènech aconsegueixi 400.000 vots més que la millor victòria electoral del PSUC l'any 1977 sí que no era previsible de cap de les maneres. Domènech té clar, però, com es construeixen les hegemonies: "Consigue convertir su proyecto de clase en un proyecto percibido no ya como de clase sino como el común de todas ellas y de ellas a la sociedad en general".

Domènech ha tingut el suport d'Ada Colau i de Pablo Iglesias. És clar que això explica l'èxit electoral d'ECP; ara bé, tampoc és menys cert que Domènech és, juntament amb Íñigo Errejón, el referent intel·lectual i ideològic d'aquesta parella de líders. Té, a més, l'avantatge d'un gran nivell cultural. Potser l'única pega que hom li pot posar és que si es prodiga massa en la política podem perdre per a la història el que és, al meu parer, el millor deixeble de Josep Fontana.