"Jo no he aconseguit res, s'ha fet". D'aquesta manera contenia divendres la satisfacció el jutge José Castro perquè la Infanta hagi de continuar assistint al judici. I és que el magistrat sap perfectament que això no s'ha fet sol. Durant els últims anys el titular del jutjat d'instrucció 3 de Palma ha tingut al davant l'Estat, entestat a salvar a la Corona espanyola de l'estigmatització social del banc dels acusats.

En la memòria més recent ressonen encara els arguments de Pedro Horrach o de Dolores Ripoll, en la primera sessió del judici pel cas Nóos, protestant per la presència en la sala de la infanta Cristina. Sense sorpreses, el fiscal es va mantenir coherent en la seva línia des que es va truncar el seu implacable tàndem amb el magistrat per tallar la corrupció local. Pitjor parada en va sortir l'advocada de l'Estat, després de confessar que per a aquest no tots els espanyols han de contribuir de la mateixa forma.

Al llarg de la instrucció els esforços jurídics de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat per evitar que Cristina de Borbó hagués de seure amb la resta d'acusats han vingut acompassats d'atacs velats més imponents contra Castro. "Estic convençut de la innocència de la Infanta, i que les coses li aniran bé", va arribar a mullar-se un Mariano Rajoy equidistant en públic dels seus coreligionaris implicats en sumaris per corrupció. La Zarzuela no es va quedar enrere. El mateix cap de la Casa del Rei el 2014, Rafael Spottorno, va apressar a TVE Castro perquè tanqués d'una vegada per totes la fase d'instrucció del cas Nóos, alhora que li va subratllar el "martiri" que això estava infligint a la Corona.

Enfront de la poderosa maquinària estatal, Castro ha aguantat les pressions. També va suportar estoic el fort revés judicial quan l'Audiència li va negar imputar la Infanta per tràfic d'influències. El seu actual president, el magistrat Diego Gómez-Reino, va frustrar les seves pretensions però al mateix temps li va obrir la via d'investigar la germana del Rei pel delicte fiscal. El jutge Castro va rellevar el seu col·lega i es va embrancar en àrdues indagacions en què va xocar, novament, contra l'Agència Tributària, mandrosa en el lliurament d'informes i donada a canvis de criteri.

En el seu acte d'obertura del judici oral, Castro va decidir no callar i va posar el fisc contra les seves pròpies cordes: "L'Administració Tributària (...) va decidir dur a terme unes àmplies campanyes institucionals de pretesa conscienciació tributària entre les quals haurà de ser ressaltada, per ser un clàssic del que se n'ha fet un prolífic ús, la majoria de les vegades carregat d'ironia, la que "Hisenda som tots" i les molt recents que tanquen un diàleg amb l'eslògan oficial de la campanya: "El que tu defraudes, ho paguem tots". Això força a plantejar-se la naturalesa del delicte contra la Hisenda Pública com un atemptat a un bé jurídic col·lectiu d'interès general i que, per tant, no vulnera un bé jurídic individual".

El jutge es permetia recordar que "davant d'un determinat volum d'evasió fiscal, el Govern de torn, que veu disminuïts els seus ingressos, efectua una automàtica compensació retallant els serveis públics, augmentant la pressió fiscal o, el que és més freqüent, totes dues coses a la vegada, però en tot cas és l'indeterminat col·lectiu dels ciutadans el que es veu directament afectat pel delicte".

Castro va reivindicar que l'acció popular tenia legitimitat per portar la Infanta a judici com a cooperadora de frau fiscal, tot i que ningú més l'acusés. "Arribar a la conclusió que en els delictes contra la Hisenda Pública el perjudicat, o l'únic perjudicat, és l'Advocacia de l'Estat, seria com dir que davant d'un frau del que fos víctima una comunitat de propietaris el perjudicat fos el seu administrador i no els mateixos propietaris", va afegir.

La doctrina Botín era el seu últim escull. La mateixa Audiència que el va tombar en el primer round li confirma ara tots els seus postulats. Fins i tot Horrach, a qui es critica no per la seva tesi d'exculpació penal de la Infanta -jurídicament amb molt de suport-, sinó per portar a l'extrem la sobreprotecció de la imputada VIP, va lloar divendres la solidesa de l'acte que dóna la raó a Castro en la seva llarga croada en solitari. Tot i que ha exhibit més d'un gest de jutge estrella, la ciutadania s'ha aliat amb ell en defensa d'un tracte igualitari davant la Justícia. La sentència, ja se sap, serà una altra cosa.