La presidenta del tribunal del cas Nóos, Samantha Romero, va voler marcar les regles del joc dels interrogatoris al principi de la sessió. Res de preguntes trampa, ni de qüestions en què la resposta vingui ja implícita en la pregunta. La falca «si no és més cert que» tampoc podrà sortir a la llum en les declaracions del cas Nóos, que es prolongaran al llarg de diversos mesos, tant d'acusats com de testimonis. Romero va insistir també en què no es toleraran preguntes sobre qüestions que afectin la intimitat, llevat que siguin essencials per aclarir els fets i sempre que tinguin el vistiplau del tribunal. Les parts ahir es van portar bastant bé i únicament hi va haver tres suaus crides a l'ordre realitzades per la presidenta, les dues primeres a un fiscal Horrach que no les mereixia. f.a. palma
José Luis-Pepote Ballester, exdirector general d'Esports al Govern del PP a Balears entre 2003 i 2007, es va guanyar ahir la medalla d'or als penedits en la segona sessió del cas Nóos. Si es pot resumir amb una frase la declaració de l'exregatista olímpic en els Jocs d'Atlanta 96 aquesta seria la següent: «Les ordres del president del Govern Jaume Matas de contractar Iñaki Urdangarin mai es discutien i cada conselleria del Govern sabia molt bé el que havia de fer per complir-les». Ballester va aguantar el tipus en les més de cinc hores d'interrogatori, tot i que és cert que el corretjós i incisiu fiscal anticorrupció Pedro Horrach va estar molt suau amb ell, donada la seva condició de primer penedit en el cas Palma Arena, del qual Nóos és la peça separada més important.
«La meva intenció en confessar no és fer mal a la gent, el que volia és que es conegués la meva veritat», es va sincerar el declarant. Pepote, a preguntes de Horrach, va emprar més de deu minuts a explicar per què el 2009 va decidir col·laborar amb la Justícia. L'exalt càrrec va recordar que l'escàndol Palma Arena va afectar el seu pare, «metge i funcionari de la sanitat pública» i ell va voler desmentir les acusacions de la seva pertinença a una trama «que havia saquejat les arques públiques».
Ballester va reconèixer que en aquell Govern del PP el president Matas donava ordres de contractar empreses d'Iñaki Urdangarin o finançar, mitjançant convenis, fòrums sobre turisme i esport organitzats pel gendre del llavors rei Joan Carles al marge de la legalitat i de qualsevol tipus de concurs.
«En aquell moment em va semblar el més normal que el president Matas ordenés donar 1,2 milions a Iñaki per organitzar un fòrum sobre turisme i esport. Després he vist que estava malament i per això col·laboro amb la Justícia perquè això s'aclareixi», es va sincerar. Pepote va portar-ho ahir tot escrit al judici, per no perdre's en les seves confessions, que bàsicament van ser les mateixes que va fer en les seves declaracions davant el jutge José Castro.
«El senyor Matas donava les seves directrius als consellers i a mi i ningú discutia les seves ordres, ni ningú va dubtar que calia contractar el senyor Urdangarin», va repetir el primer acusat a declarar. Mentre Pepote disparava bales contra la corrupció, el també acusat Jaume Matas, assegut al seu costat, prenia notes com un posseït. «Se li acabará el quadern», comentaven els periodistes a la sala de premsa.
«Tots (al Govern) sabien que era Iñaki Urdangarin qui havia fet la proposta per patrocinar amb diners públics l'equip ciclista Illes Balears i que s'havia de contractar amb ell l'oficina del projecte (el seguiment de l'impacte publicitari del patrocini)». Urdangarin es va emportar per l'oficina del projecte 300.000 euros del Govern i altres 250.000 euros de Abarca Sports S.L., la societat titular de l'equip ciclista. L'exduc de Palma també es va endur un altre pessic de l'Ibatur per l'elaboració de material publicitari de l'Illes Balears.
Del «feu-ho» al delicte
L'exmedallista d'or olímpic va destacar que, després de la seva detenció policial pel cas Palma Arena, va passar d'acatar el «feu--ho» de Jaume Matas a ser conscient que els contractes a dit eren delictius. Ballester no va voler donar molts detalls de la seva relació personal amb Iñaki Urdangarin i la infanta Cristina, dels quals, amb la seva dona, va ser íntim amic durant molts anys. «A Urdangarin el vaig conèixer entre 1988 i 1989 després de l'olimpíada de Seul a la residència d'esportistes Blume de Barcelona», va dir. Tots dos eren esportistes d'elit, Urdangarin d'handbol i José Luis-Pepote Ballester de vela.
«S'ha sentit enganyat en aquesta amistat pel senyor Urdangarin?», va preguntar el lletrat. Pepote va dubtar uns segons i va respondre que «la paraula adequada és utilitzat: amb el pas del temps t'adones que ets un petit instrument».
