Es diu corrupció quan la repugnància que causen els fets és superior a la condemna que reben. En el cas Infanta, tots els acusats rebien ordres per infringir la llei, i les complien amb gust. L'inefable Juan Carlos Alía, guia de l'expedició del Govern Matas al prostíbul Rasputín, va destacar que no va patir objeccions de consciència en complir rigorosament amb les instruccions de l'engendre recaptador de Cristina de Borbó i d'Iñaki Urdangarin. Ha necessitat una dècada per «adonar-me que no va ser el camí correcte, i ho sento».

Els quatre alts càrrecs del PP autoinculpats han mantingut la cortesia eufemística de referir-se a Urdangarin com el llinatge que franquejava les il·legalitats a mansalva. Es sobreentén que tots ells es refereixen a l'influx del cognom Borbó, perquè no consta que cap dels acusats pateixi una afició excel·lent per l'handbol. Des de l'inici de tot en una partida de pàdel a Marivent per impressionar els rústics del Govern, l'usdefruit del palau en qüestió no figura a nom de la Infanta, sinó del seu august pare.

En el moment cim de la seva carrera corrupta, Jaume Matas va prolongar ahir la cadena d'obediència indeguda que a la força desemboca en La Zarzuela. No ha de defensar-se de les acusacions, sinó dels seus subordinats. En l'entrevista amb Jordi Évole a la qual es va deixar arrossegar per donar curs a la seva micromegalomania i que li costarà una condemna, ja va destacar que un suggeriment de la Família Reial estava per sobre de la legislació vigent. Com el handbolista li queda petit, va assenyalar directament Joan Carles de Borbó. El llavors Rei li hauria encomanat més que recomanat al seu gendre perquè el «tractés bé», en una expressió del seu caràcter proper. Al marge de l'escassa fiabilitat de l'emissor, el missatge regi és versemblant. I si vol posar-se a tremolar, imagini's la commoció si aquesta mateixa declaració emana dels llavis d'Urdangarin.

Atès que el Rei inviolable no pot ser acusat davant un tribunal, tampoc pot defensar-se. Joan Carles de Borbó es durà les culpes sense comentar-les. En els casos de corrupció, és habitual que el mort carregui amb la trama, des del Túnel de Sóller fins al president de la comissió de contractació de Son Espases. Poèticament, l'exili gastronòmic d'un monarca abdicat equival a una mort en vida, vegeu l'exPapa Ratzinger. El tribunal no tindrà massa dificultats per traslladar a una sentència la il·legalitat rampant del Govern Matas, pluriconfessada per la seva cúpula. La dificultat consistirà en encaixar el paper de la Família Reial en la xarxa, per sobre de la cada vegada més inevitable presència a la banqueta de Cristina de Borbó i d'Iñaki Urdangarin, que presidien actes tan rellevants com la celebració del Dia de la Hispanitat

La justícia s'endinsa en terra incògnita, amb efectes imprevisibles. Per exemple, la interlocutòria magistral que enderrocava les pretensions exculpatòries de la fiscalia respecte la Infanta suposa la millor arma de Pedro Horrach per segellar pactes amb els acusats en condicions favorables. Ara, l'absència de precedents judicials obliga a plantejar si el tribunal pot fins i tot citar el Rei inviolable, en una sentència que colpeja els seus familiars directes.

Els que invoquen el nom del Rei no actuen necessàriament amb el seu consentiment, però a l'Audiència només s'escoltarà la veu d'alts càrrecs que fan veure un enlluernament davant el fulgor de la filla del monarca. Al cap i a la fi, els principals empresaris del país també van pagar milions per la connexió de l'Institut amb La Zarzuela, i així ho han declarat.

Diego Torres ha fet referència, en persona i a través del seu advocat, a la supervisió directa de la trama a càrrec de Joan Carles de Borbó. En el seu jocós llibre La verdad sobre el caso Nóos no només complica el llavors monarca, sinó també la infanta Elena, la Reina Sofia i, per descomptat, Felip VI.

Els correus d'Urdangarin demostren una dependència de Joan Carles de Borbó més enllà de la relació habitual entre gendre i sogre, per molt que el segon sigui Cap d'Estat. Encara avui, el major mèrit de l'espòs de la Infanta consisteix a haver mantingut el penúltim monarca al marge de les seves declaracions. Aquest sacrifici de rei pot costar anys de presó.

Cristina de Borbó té sis advocats. No està malament per a una persona tan innocent que considera que no hauria de seure a la banqueta. Mentre els lletrats deliberen sobre la seva línia argumental d'insistir en dir-li a tres magistrades que la Infanta no és com elles, sona pertinent preguntar-se si la funcionària Dulce Linares, assíduament esmentada com a intermediària de Matas, cobra el sobresou del nivell 33 en agraïment per les seves caríssimes accions al servei dels habitants de Balears.