L'exsecretari general del PP a Madrid Francisco Granados i el seu soci David Marjaliza, i les seves dones també com a titulars, comptaven amb 19 comptes bancaris milionaris a Suïssa, alguns a nom de societats controlades per ells. Segons consta en la part del sumari del cas Púnica el secret de la qual es va aixecar ahir, es va poder conèixer que Granados i la seva dona, Nieves Alarcón, van obrir un compte a l'entitat BNP Paribas de Suïssa amb fons procedents d'un altre banc i en el qual entre 2000 i 2006 van anar fent ingressos per import de 1,5 milions d'euros.

Presumiblement, segons el sumari, el compte va ser cancel·lat el 2007, però van transferir els fons, per import de 1,7 milions d'euros, a un altre compte obert a Suïssa a nom de la societat de Costa Rica Droz & Co, el beneficiari del qual era Marjaliza.

Paral·lelament, el Canal de Isabel II va pagar «facturació fictícia» a les empreses de l'imputat a la trama Púnica Alejandro de Pedro (EICO i Madiva) pels seus treballs de reputació a internet per millorar la imatge de càrrecs de la Comunitat de Madrid com Ignacio González.

Així es desprèn de la declaració que va prestar a l'octubre de 2014 davant la Guàrdia Civil el germà d'Alejandro de Pedro, Adrián de Pedro, que va assenyalar que «la facturació fictícia que s'està pagant de EICO i Madiva s'està fent a través del Canal de Isabel II». L'instructor del cas, Eloy Velasco, va assenyalar en un acte del passat 25 de juny que els pagaments ordenats pel llavors conseller de Presidència de la Comunitat de Madrid Salvador Victoria amb diners en efectiu per part de les empreses Canal de Isabel II, Indra o l'empresari Sergio Ortega, ho eren «sense aparent contraprestació, però en funció al càrrec públic que ostentava a la Comunitat de Madrid».

Per altra banda, els sogres de Granados van assegurar al jutge no haver vist «mai a la vida» el maletí amb gairebé un milió d'euros que la Guàrdia Civil va trobar durant un escorcoll a un altell de l'armari de la seva habitació i la procedència del qual desconeixien. En el seu relat davant del jutge, el sogre, Juan Alarcón Domenech, va afirmar desconèixer qui l'havia col·locat a la seva habitació. «Al meu dormitori entra tal quantitat de gent (...) Lampistes, d'Ikea ??a posar un armari... Jo no puc estar allà tot el dia», va assegurar l'acusat.