El president del Govern, Mariano Rajoy, va augurar en les seves converses amb diversos líders europeus amb motiu de la cimera de la UE que el més probable és que s'hagin de repetir les eleccions generals a Espanya davant la falta d'acord entre els partits. Rajoy va participar per primera vegada en un Consell Europeu en la seva condició de president en funcions i aquesta circumstància va fer que expliqués a diversos dels assistents a la cimera la situació que es viu a Espanya. En la seva conversa amb el primer ministre britànic, David Cameron, s'escolta Rajoy explicar-li que la sessió d'investidura a la qual es presentarà el líder del PSOE, Pedro Sánchez, culminarà amb una votació al Congrés el dia 5 de març. «Jo crec que no sortirà», va afegir, abans de comentar al seu homòleg britànic que «el més probable és que hi hagi eleccions el 26 de juny». Aquesta és la data en la qual haurien de celebrar-se els comicis si ningú aconsegueix superar una sessió d'investidura dos mesos després de la primera votació. efe/Ddg brussel·les

El president del Govern en funcions, Mariano Rajoy, considera que és «un escenari impossible» que el PP faciliti un executiu de Pedro Sánchez abstenint-se en la seva votació d'investidura encara que tingui un acord amb Ciutadans, i va advertir que no acceptarà cap pressió econòmica ni mediàtica per a això. «Si jo em deixés pressionar per poders econòmics o mediàtics no mereixeria ser el president del Govern d'Espanya», va afegir, abans de recordar que ell va patir durant la passada legislatura una «pressió evident» davant la possibilitat que demanés un rescat a la UE . Va explicar que el que ell ha de fer és defensar els interessos generals, les posicions del seu partit i els que han donat suport al PP a les eleccions.

El president del Govern en funcions va defensar des de Brussel·les una vegada més l'opció d'una gran coalició, emparant-se en precedents i exemples d'altres països i fins i tot en el cas del repartiment del poder entre els grans partits a Brussel·les per a les institucions. «Ja ho vaig dir el 21 de desembre que hi ha d'haver un Govern com els que hi ha a tot Europa o com hi ha a la Comissió Europea, presidit pel partit que guanya les eleccions, el Popular, amb el Partit Socialista i que entrés Ciutadans, encara que els seus vots no eren necessaris, però sempre és bo. És el sistema que hi ha a Alemanya o a Àustria, és el model de la Comissió i al propi Parlament Europeu».

En referència a una coalició de Govern del més votat i la vicepresidència per al segon «és el més europeista, el sensat, que és raonable i això és el que pensen tots per aquí».

«El PP ja és major d'edat, ens devem a més de set milions de persones i ni els seus electors ni ningú entendrien que donèssim suport a una persona que ha obtingut 1,7 milions de vots menys que nosaltres i que s'ha negat a parlar amb nosaltres», va afegir. Per això, va insistir: «Això no existeix. És un escenari impossible».

Rajoy va confirmar que serà ell qui intervindrà en nom del grup popular a la sessió d'investidura de Pedro Sánchez, que començarà el 2 de març, perquè és qui encapçalava la llista del partit més votat. En aquesta sessió va dir que explicarà Sánchez les raons per les quals no té la confiança del PP.

Davant la possibilitat d'una reunió amb el líder de Podem, Pablo Iglesias, o amb el de Ciutadans, Albert Rivera, va destacar que es reuneix amb tots els que vulguin fer-ho amb ell i que l'únic que s'ha negat a això ha estat Sánchez.

El vicesecretari de Sectorial del PP, Javier Maroto, va assegurar que el seu partit estaria disposat a donar una Vicepresidència del Govern al PSOE o al Ciutadans dins de la gran coalició que proposa formar amb els dos partits. Maroto va ironitzar sobre el fet que al líder socialista, Pedro Sánchez, li «molesta molt» que «se li ofereixin vicepresidències amb noms i cognoms i funcions» i va assegurar que al PP no li preocuparia «en absolut» cedir aquest càrrec.

El PP es va mostrar disposat a «modificar el que existeix», en al·lusió a la Lomce, per construir un «gran pacte d'Estat» educatiu que garanteixi l'estabilitat del sistema, alhora que va defensar les avaluacions escolars com «necessàries».