El fiscal Pedro Horrach va tirar a matar: «Els diners que vostè va cobrar del Govern per l'oficina del projecte de l'equip ciclista Illes Balears (300.000 euros, més altres 250.000 que van ser pagats per l'equip) va ser la seva comissió per mitjançar en l'operació?». Urdangarin va elevar el to en sentir-se ofès: «En cap moment es tractava de cap peatge, de cap comissió, ni de res», va contestar desmentint l'expresident del Govern, i també acusat, Jaume Matas. «Jo mai he estat un comissionista», va clamar l'acusat, que a continuació va oferir una enrevessada explicació sobre el cobrament d'aquests diners per part d'una de les seves empreses: «Volíem que l'oficina del projecte es portés bé i per això es va encarregar d'això Nóos Consultoria». El cunyat del Rei va responsabilitzar de tot sobre l'Illes Balears Juan Pablo Molinero, un expert en ciclisme i dret esportiu que ell va fitxar el 2002 per robar-li a una altra consultoria el client de l'equip. Urdangarin també va dir que li van falsificar una signatura en una oferta d'Aizoon.

Un Iñaki Urdangarin balbucejant i acorralat no va saber, en la seva primera declaració davant l'Audiència de Palma, donar cap tipus d'explicació al desviament de centenars de milers d'euros de fons públics per les empreses del grup Nóos, entre elles les seves Aizoon, que comparteix al 50% amb la seva esposa la infanta Cristina, i Nóos Consultoría Estratégica, que també tenia a mitges amb el seu soci Diego Torres. El gendre del rei Joan Carles es va escudar en antics empleats per responsabilitzar-los de les factures creuades entre societats del grup que van permetre, en el primer fòrum organitzat per Nóos a València el 2004, desviar 714.000 euros.

Persones que havien assistit als dos interrogatoris davant el jutge Castro ja havien alertat sobre la parquedat de paraules i l'absència d'arguments exculpatoris d'Urdangarin. No obstant això, la imatge que va donar ahir l'acusat va ser penosa en claredat expressiva i raons per rebatre les tesis de l'acusador Horrach.

El fiscal anticorrupció li va preguntar sobre una factura de Shiriamasu (empresa de Torres) contra Nóos per la «recerca del director de projecte de Jocs Europeus per a València». «Sé que Antonio Vallabriga (empleat de Nóos) era el director del projecte de Jocs Europeus», va contestar. «No recordo les dates del projecte, puc consultar les meves notes», es va intentar escapolir el declarant. En va. «No m'encarregava dels assumptes de contractació», va respondre, un recurs que després no va abandonar. Horrach el va interrogar sobre una altra factura de Virtual (empresa de Torres) contra Nóos pel pla de comunicació de l'Illes Balears Fòrum. «L'Illes Fòrum tenia Mario Sorribas d'encarregat dels mitjans de comunicació, però jo no sé res de la factura», va respondre.

El fiscal té un arsenal de factures irregulars i les va descarregar, sense pietat, contra el desconcertat acusat: «Nóos Consultoria va facturar 100.000 euros a Nóos per la organització i disseny del València Summit». «Després es va girar una altra factura de 200.000 euros», va inquirir l'interrogador. Urdangarin ja patia: «Jo del tema de les factures no en sé res, suposo que correspondran a alguna cosa; no sóc l'administrador de Nóos Consultoria». Quarta factura de 390.000 euros, idèntica contestació: «Jo no m'encarregava d'això».

Els comptes d'Horrach

Horrach treia comptes: la Generalitat de València va pagar un cànon de 900.000 euros a Nóos per a cada València Summit i les empreses del grup es van endur 714.000 euros del primer. «Només he portat la facturació d'Aizoon de la qual era administrador, no ho era de Nóos Consultoria», va aconseguir dir l'exduc de Palma, que poc després al·legava desconeixement sobre factures sospitoses d'Aizoon.

Urdangarin va assegurar que es dedicava a portar els projectes i temes esportius de Nóos i a les relacions públiques. Per això, l'assessor legal i tributari de Nóos, Miguel Tejeiro (exacusat i ara testimoni de càrrec) li va ficar un gol.

«Tenia uns assessors, jo em dedicava al que em dedicava i he descobert ara aquests empleats que mai havia vist treballar a Aizoon. El nostre assessor era Miguel Tejeiro i ens proposava tenir empleats per un tema fiscal. Hi havia altres empleats que no he conegut i que suposo que eren per omplir aquests números fiscals», llançava pilotes fora Urdangarin sobre el desfassament de personal de la seva consultoria en relació amb la seva facturació milionària.

Horrach li va preguntar què feien els seus nebots Jan, Lucas i Lucía Gui Urdangarin a Aizoon. «M'eren molt útils en els projectes, em proveïen d'informació en els diferents projectes que em servia per aconsellar els meus clients. Per exemple, buscar què feia la competència de les empreses en què jo era consultor», va respondre intentant aparentar contundència.

Segons el marit de la infanta Cristina, Aizoon tenia una xarxa variable de consultors i documentalistes que treballaven a casa seva i als que coordinava i pagava en sobres el seu nebot Jan Gui. Una cosa bastant increïble. Entre aquests treballadors, que la fiscalia titlla de ficticis, hi havia una germana de la secretària d'Urdangarin, Julita Cuquerella.

Horrach va insistir en les proves: quatre factures d'Aizoon contra Nóos per 300.000 euros. «Desconec si són serveis per als València Summit, aportàvem capital humà a l'Institut, però desconec aquestes factures». El fiscal s'enfadava amb l'acusat i li va etzibar: «Nóos no era una multinacional i vostè havia de conèixer el que allà passava». Dimecres al matí, més.